imitar models vocals que l’atrauen. Desenvolupa el llenguatge verbal i, amb això,
incrementa l’ús de la veu. L’entonació i les accentuacions s’adquireixen en aquests
moments i queden fixades (Autors diversos, 1979: 45).
L’aparell vocal està relacionat amb la maduresa sexual de l’individu i els canvis en
l’aparell reproductor queden reflectits a nivell vocal. Tant en el moment de màxim
desenvolupament sexual (pubertat) com en la davallada de la capacitat reproductiva de
la dona (menopausa), es poden observar variacions més o menys importants en les
característiques vocals de l’individu.
Amb l’arribada de la pubertat es modifiquen, entre altres coses, les característiques
vocals de la veu infantil: l’altura, el timbre, la intensitat, l’extensió vocal, etc. Això es fa
palès especialment en els nens, en els quals la veu baixa al voltant d’una octava.
L’educació del cos i la veu
L’instrument de la veu és tot el nostre cos. Per tant, per educar la veu caldrà conèixer i
educar el cos d’una manera adequada. Hi ha diferents tendències, enfocaments,
filosofies i metodologies; hi ha diferents maneres d’entendre què és el nostre cos tant a
Orient com a Occident: com conscienciar-lo, com tenir-lo preparat per sentir i actuar.
És difícil imaginar un coneixement i un control del mecanisme
de la fonació sense una bona consciència interna. La
necessitat d’una postura equilibrada, d’una tonificació
adequada i d’una respiració profunda i natural són aspectes
inqüestionables en qualsevol activitat corporal i també ho són
quan l’objectiu final és la veu. Per a una eficàcia més gran de
les activitats en les quals el cos no necessita moure’s o
desplaçar-se, el cos adquireix unes postures, unes actituds
posturals. El problema pot aparèixer quan, amb el temps, es
consoliden i desenvolupen fixacions en músculs estructurals
específics que porten com a conseqüència determinats
problemes en la salut del cos.
La paraula eutonia, descrita per Gerda Alexander (1989: 23), representa un nou
concepte que enriqueix el vocabulari corporal, i intenta ajudar a posar llum als
malentesos al voltant dels conceptes de to i tensió corporals, de tensió i relaxació.
Expressa la idea d’una tonicitat harmoniosament equilibrada, en adaptació constant i
ajustada a l’estat o l’activitat del moment. L’observació de la relació que existeix entre
l’estat corporal i l’experiència viscuda ens aporta una millor consciència del nostre cos.
Cal tenir en compte que l’expressió del nostre cos és conseqüència d’aquesta relació i
es manifesta a través de determinades actituds, moviments, de la seva respiració... i
també de la veu.
18