mestres i alumnes, ha pogut participar cantant (Ploreu ninetes, En Jan petit i altres
cançons del repertori infantil).
Si fem una anàlisi des de la vessant dels estils, èpoques, països, cultures, etc.
observem que hi ha força diversitat tant en la geografia com en l’època en què van ser
compostes algunes de les obres:
Música d’arreu del món sigui tradicional o d’autors:
● Europa (Finlàndia, Suècia, Alemanya, Hongria, Catalunya, Àustria, Itàlia)
● Àfrica (Sud-àfrica)
● Amèrica (Surinam, els Estats Units)
Èpoques històriques ben diferents:
● Edat mitjana (cant gregorià)
● Renaixement (Mateu Fletxa el Vell, 1485-1553)
● Barroc (Johann Sebastian Bach, 1685-1750)
● Classicisme (Wolfgang Amadeus Mozart, 1756-1791)
● Romanticisme (Giuseppe Verdi, 1813-1901)
● segle XX (jazz, rap)
També amb formes vocals diverses:
● cant gregorià
● ensalada
● coral religiós
● nocturn vocal
● ària d’òpera
● cànon
● rap
Si ens fixem en els músics que hi intervenen, ens adonem que hi ha moments en
què canten:
● només les dones
● només els homes
● homes i dones junts
● un cantant sol (solista)
● tothom: músics i espectadors (nens, nenes i mestres)
Tota aquesta diversitat queda reflectida en el resultat sonor. Les sensacions sonores
són diferents si els músics canten i estan repartits de maneres diferents per la sala.
També les sonoritats vocals varien en funció de la manera de fer servir la veu; així
s’imiten instruments o es fan efectes especials com el so nasal, característic d’alguns
instruments del Renaixement.
11