♫ Rap dels llops (Francesc Pagès)
El joc vocal ens porta a aquesta música, en un estil més actual
com és el rap, més parlada que cantada, amb poca entonació però
molt de ritme.
♫ Tres i tres i tres
(cànon tradicional d’Hongria)
Tornem als efectes sonors. Els cantants es distribueixen per diferents llocs de la sala i
cada cantaire té un cartell que aixeca quan canta. Així es pot seguir visualment aquesta
forma musical, el cànon, que submergeix el públic en un garbuix sonor meravellós.
♫ Ploreu ninetes, En Jan petit...
Arriba el moment en què no hi ha espectadors. Ara tothom canta:
músics, nens, nenes i mestres; i en Francesc ens acompanya amb
una guitarra. Sol solet, La lluna, la pruna, Plou i fa sol, Ploreu
ninetes, En Jan petit. En aquestes dues darreres cançons els
músics fan melodies diferents i això fa bonic.
Fan combinacions entre les veus per mostrar com sonen les
diferents variacions.
♫ Rock del món al revés (Francesc Pagès)
Fins i tot, ens canten un rock.
♫ Kriabe (tradicional de Surinam)
Arriba l’hora del comiat. Retornem a l’ambient sonor inicial i els músics se’n van tot
cantant aquesta bonica cançó de Surinam i dient adéu amb les mans a tots els nens i
les nenes.
♫ Oh, when the saints (marxa jazz)
Una sorpresa final. A la sortida de la sala els nens i les nenes es troben els músics,
que els diuen adéu cantant aquesta marxa.
4.2. Algunes reflexions sobre la música
Si analitzem el concert, ens trobem amb un repertori de cançons divers quant a estils,
caràcters i cultures que és el fil conductor al voltant del qual sorgeixen altres idees. A
més a més, també es canten algunes cançons tradicionals catalanes en què tothom,
10