PIANO
•
Família: corda, amb teclat.
•
Parts destacades:
−
cordes i arpa: l'arpa aguanta la pressió de les cordes tensades.
−
teclat: la majoria de teclats actuals té 88 tecles, entre blanques(52) i negres(36).
Originàriament les tecles eren d'ivori, actualment són sintètiques. Cada tecla
acciona un mecanisme per picar una o més cordes amb un martellet.
−
pedals: La majoria de pianos actuals en té tres: la sordina, el pedal de
ressonància i la celesta o pedal d'aproximació.
−
caixa de ressonància: amplifica el so i el modula. La part més important és la
tapa harmònica.
•
Producció del so: Per fer vibrar les cordes cal apretar les tecles que fan moure els
martellets que piquen les cordes. La vibració s'amplifica gràcies a la caixa de
ressonància.
Cada tecla és una nota diferent, i li poden correspondre una o més cordes. El teclat
del piano, a diferència dels seus avantpassats, té sensibilitat, és a dir, com més fort
piques més fort sona, i viceversa. Els pedals també ajuden a variar el so.
•
Pianistes coneguts: Bebo Valdés, Manel Camp, Tete Montoliu, Clara Schumann,
Daniel Barenboim, Horowitz, Glen Gould, Maria Joao Pires ...
•
Efectes de so: martelatto, piano preparat...
•
El piano escollit: El piano que observem és un Rönisch del 1905 (MDMB 1240),
construït a Dresden, Alemanya. Fou construït per al pianista i compositor Isaac
Albèniz i la seva família en féu donació al Museu el 1984.
És de mitja cua, lacat de negre ; la placa porta tres escuts calats en relleu i la marca
Rönisch. Pintat sobre la taula harmònica hi ha el text: Carl Rönisch Dresden N.
Königl. Sächs Königl Schwed Hof-Piano Forte Fabric trade mark”. La taula
harmònica és d’avet . Les tecles naturals (blanques) són placades d’ivori i les
alterades (negres) són de banús.
El teclat consta de 88 tecles de la-2 a do7. Té dos pedals amb efecte forte i una
corda. Les cordes són d’acer.
Al frontal, hi ha la marca del piano Rönisch en llautó, i a la dreta amb el mateix
material, I. Albéniz en forma de la signatura pròpia del compositor i propietari..
32