•
L'arpa és un instrument molt antic i per tant ha estat molt modificada al llarg del
temps. Va començar sent un sol arc de fusta flexible a les puntes del qual s'hi
lligava una corda tibant. Podeu veure un Arc musical a l'espai 15 del Museu, que és
l'orígen dels cordòfons pinçats. Es feia servir en la cacera. També podem comparar
l'arpa amb cítares ( de cordes paral·leles a la caixa), salteris, arpes andines... i és
clar, amb la guitarra que també veuran. La principal diferència d'aquests dos
cordòfons és que l'arpa no té mànec i la guitarra si.
GUITARRA
•
Família: Corda pinçada, amb mànec. Amb les cordes paral·leles a la caixa de
ressonància i, per tant, amb pont. Les cordes es pincen amb els dits o una pua.
•
Parts destacades:
- cordes: en té 6 de tripa, niló o recoberte de metall, afinades mi, la, re, sol, si, mi.
- mànec o màstic: hi ha els trasts (19), que són unes marques transversals que ens
marquen on cal posar els dits de la mà esquerra per tal de canviar el so de les
cordes ( allargant o escurçant la longitud que vibra de la corda .)
- pont: és la petita fusta a través de la qual passa la vibració de les cordes a la caixa
de ressonància.
- clavilles i claviller: les clavilles serveixen per tensar les cordes i afinar-les.
- caixa de ressonància: serveix per amplificar el so, té forma de vuit i una obertura
acústica ( forat rodó per on surt el so). La seva tapa harmònica és molt important
per l'amplificació del so.
•
Producció del so: Per produir so amb la guitarra cal pinçar les cordes . Aquestes
vibren i a través del pont transmeten aquest petit moviment a la caixa de
ressonància, que amplifica el so i el sentim a través del forat circular que té. Per
variar l'altura de les notes hem d'apretar les cordes sobre el màstil per variar-ne la
seva longitud.
•
Guitarristes coneguts: Ferran Sors, Toti Soler, Narciso Yepes, Paco de Lucía...
•
Efectes de so: acords, puntejats amb l'ungla, el dit o la pua, arpegiats...
•
La guitarra escollida: En aquest espai ple de guitarres hem triat la “Pascuala” (
MDMB 577), de Francisco España. Aquesta guitarra del S. XVII té una inscripció on
s'hi pot llegir “Soy de Pascuala”, ja que la seva propietària era Pascuala Rodríguez.
Al Museu també s'hi conserva el faristol i el llibre de partitures manuscrites amb
cançons que copiava la pròpia Pascuala .
27