veus quines veus - Page 19

Per enganyifes (Feliu BULERÍA Gasull) Bernarda: ¡Silencio! Maldito pueblo sin río, pueblo de pozos, donde siempre se bebe el agua con el miedo de que esté envenenada. En ocho años que dura el luto no ha de entrar en esta casa el viento de la calle. Así pasó en casa de mi padre y en casa de mi abuelo. María Josefa: Bernarda, ¿dónde está mi mantilla? Nada de lo que tengo quiero que sea para vosotras: ni mis anillos ni mi traje negro de noaré. Porque ningua de vosotras se va a casar. ¡Ninguna!. Bernarda, ¡dame mi gargantilla de perlas! Bernarda: ¿Por qué la habéis dejado entrar? María Josefa: Me escapé porque me quiero casar, porqu uiero casarme con un varón hermoso de la orilla del mar, ya que aquí los hombres huyen de las mujeres. Bernarda: ¡Calle usted, madre! Aquest és un fragment de l’obra “per enganyifes” sobre textos de l’obra teatral La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. En aquesta obra el treball del cor és molt interessant ja que no utilitza ni una sola paraula, sinó que només fa servir síl·labes buscant l’efecte més rítmic. Observeu l’alternança rítmica dels accents (6/8; 3/4 - binari; ternari). De seguida veureu que presenta el cor com els músics que en el flamenc acompanyen i mantenen el ritme de bulería amb picades de mans (els palmeros). Spring song (Leonard Bernstein) És una cançó de L. Bernstein per a sis veus i solista. L’estructura de la cançó és molt senzilla ja que l’autor juga amb dues frases (una en francès i una altra en llatí) que s’alternen o es sobreposen. Cal afegir a això el clapping que han de fer els cantaires doblant el ritme de les frases que estan cantant. SPRING SONG (Leonard Bernstein) Revecy venir le printemps. Laudate Dominum. Al·leluia. Amen. En Pere Gallerí (Trad. catalana. Harm.: Xavier Sans) EN PERE GALLERÍ El cor interpreta aquesta cançó tradicional en la qual cada estrofa va prologada per una petita introducció. Si els alumnes coneixen la cançó, seria bo que observessin com la melodia passa alternativament per les diferents veus, i distingissin qui la canta, les veus femenines o les veus masculines. . Com ell és tan bon home, en Pere Gallerí, s’endú tota la xeixa la xeixa de per aquí. Que la mort, que la vi, marxant d’en Pere Gallerí, com vares tururururu com vares tu morir. Se’n puja dalt d’un arbre per heure el francolí, les branques eren guerxes, se’n va tombar, tombí. que la mort... Les noies de la vila le’n van a recibir dient un parenostre que es ‘cabi de morir. que la mort... 18