Quan arribem a la tercera estrofa, observem alguns canvis respecte les
anteriors seccions. L’estrofa s’interpreta molt més lenta i ara les noies
esdevenen les protagonistes a l’hora de transmetre la principal línia melòdica..
Un cop arribem a la quarta estrofa, recuperem el tempo inicial, així com també
la corresponent distribució de les veus.
AGLEPTA
A. MELLNÄS
Les noies es situen sobre columnes i resten
il·luminades en tota la interpretació d’aquesta obra
que sorprèn per la seva peculiaritat. Important estar
atent per no perdre’s cap detall. Si combineu de mirar
els gestos del director mentre canten les noies
observareu com corresponen molt al que sona en
l’obra.
BAIXANT DE LA FONT DEL GAT
Tradicional catalana Harm.: RAMON NOGUERA
El cor es situa a l’espai escènic en forma de
triangle invertit (els nois a l’esquerra i les
noies a la dreta) el director s’ubica en el
vèrtex, inicialment de cara al públic i a partir
de la tercera estrofa de cara als cantaires.
Abans d’iniciar la interpretació de la primera
estrofa, el director executa amb la veu la
melodia d’un flabiol i a continuació una de
les cantaires, que es troba un primer pla
escènic, s’encarrega de cloure aquesta
introducció amb un so bocal que intenta
imitar el toc d’un tamborí. Seguidament
s’interpretarà cada una de les estrofes en el
caràcter propi que l’autor vol transmetre. Al
llarg de cada secció, veurem com la melodia
principal s’alterna entre el grup de nois i
noies, també observarem que els cantaires
executen diferents moviments corporals en
funció del caràcter i el moviment de cada
secció. Així doncs, veurem un moviment de
cintura de subdivisió ternària a la tercera estrofa (dansa) i un moviment de
braços en divisió binària a la quarta estrofa (marxa). Abans de