veus quines veus - Page 12

Quan arribem a la tercera estrofa, observem alguns canvis respecte les anteriors seccions. L’estrofa s’interpreta molt més lenta i ara les noies esdevenen les protagonistes a l’hora de transmetre la principal línia melòdica.. Un cop arribem a la quarta estrofa, recuperem el tempo inicial, així com també la corresponent distribució de les veus. AGLEPTA A. MELLNÄS Les noies es situen sobre columnes i resten il·luminades en tota la interpretació d’aquesta obra que sorprèn per la seva peculiaritat. Important estar atent per no perdre’s cap detall. Si combineu de mirar els gestos del director mentre canten les noies observareu com corresponen molt al que sona en l’obra. BAIXANT DE LA FONT DEL GAT Tradicional catalana Harm.: RAMON NOGUERA El cor es situa a l’espai escènic en forma de triangle invertit (els nois a l’esquerra i les noies a la dreta) el director s’ubica en el vèrtex, inicialment de cara al públic i a partir de la tercera estrofa de cara als cantaires. Abans d’iniciar la interpretació de la primera estrofa, el director executa amb la veu la melodia d’un flabiol i a continuació una de les cantaires, que es troba un primer pla escènic, s’encarrega de cloure aquesta introducció amb un so bocal que intenta imitar el toc d’un tamborí. Seguidament s’interpretarà cada una de les estrofes en el caràcter propi que l’autor vol transmetre. Al llarg de cada secció, veurem com la melodia principal s’alterna entre el grup de nois i noies, també observarem que els cantaires executen diferents moviments corporals en funció del caràcter i el moviment de cada secció. Així doncs, veurem un moviment de cintura de subdivisió ternària a la tercera estrofa (dansa) i un moviment de braços en divisió binària a la quarta estrofa (marxa). Abans de