obra determinada. En la majoria dels casos, trobarem el número després de la indicació
d’opus. D’altres vegades, es farà referència al musicòleg que ha catalogat l’obra o a unes
sigles de referència. Així, en els autors del concert trobareu la indicació HWV, sigles de
Händel Werke Verzeichnis (catàleg de les obres de Händel) ; JW, sigles de Janácek's works i
KV sigles de Köchel Verzeichnis (catàleg de Köchel) El primer, obra de Bernd Baselt, va ser
publicat entre el 1978 i el 1986. Per aquesta raó, encara hi trobareu programes, discos, etc.
sense la referència. El segon és el catàleg de les obres de Léos Janacek, obra de Nigel
Simeone, John Tyrrell, i Alena Nemcová, publicat l’any 1997. El darrer és el catàleg de les
obres de Mozart. El va crear Ludwig von Köchel l’any 1862. Posteriorment s’hi han afegit i
recatalogat obres de Mozart. Per mantenir el número de Köchel, el que s’ha fet és afegir-hi
un altre número entre parèntesi o alguna lletra.
És bo que el nom de l’autor estigui completament escrit o, si més no, amb les sigles del nom
per evitar tant com es pugui confusions: Leopold Mozart, Wolfgang Amadeus Mozart.
Quant a l’estil, ens referim als ortodoxos del Renaixement, Barroc, Classicisme,
Romanticisme... L’època és la situació en el temps de l’estil: Renaixement (s. XV-XVI),
Barroc (s. XVII i primera meitat del s. XVIII) ...
Pel que fa al gènere i tipus d’obra, hi especificarem característiques instrumentals (orquestra,
banda, música de cambra, música incidental...) o, si fos el cas, vocals (òpera, cantata, solo,
cor...) i de quina obra es tracta, que, en moltes ocasions, coincidirà amb el títol: sonata per a
tal instrument i piano, simfonia, concert per a tal instrument i orquestra, quartet, suite...
5.6. Característiques melòdiques. Motiu, tema.
En relació a la melodia, podem tractar els motius, girs melòdics, anàlisi de graus conjunts i
disjunts, intervals, arpegis, etc. que fan reconèixer una melodia i la converteixen en idea
temàtica. Allò que fa que ràpidament reconeguem la peça de la qual es tracta. En l’apartat
5.3, parlant del ritme, ja hem fet menció dels conceptes motiu i tema. Mirarem d’aclarir-los
ara.
Posem com exemple la “Fanfàrria” de la Sinfonietta de Janacek, on escoltarem el
desenvolupament variat d’un petit tema. Us proposem que feu tocar amb la flauta, o amb
l’instrument escolar que millor us vagi, el que escrivim, que ha estat transportat per facilitar la
interpretació. És interessant que quan l’alumnat estigui en el concert reconegui motius, temes
i melodies que sentirà perquè ja els ha treballat a classe.
El moviment, i l’obra, comença plantejant un coixí de les trompes
Feu esment als dos primers compassos i feu ordenar les notes que hi surten de greu a
aguda. Hi podreu llegir una escala que a més és pentatònica. Els intervals que es troben
entre cada grau són segones majors (to) i terceres menors (to i semitò)
17