5.4. Anàlisi formal i expressiu: estructura, dinàmiques, expressió
En dues fitxes d’exemple, us donem pistes sobre l’estructura del que escoltarem. La feina
que us proposem és insistir en les estructures senzilles que conformen la majoria de peces:
binària, binària reexpositiva, ternària i rondó.
Així, cal parlar de les frases, dels períodes i dels subperíodes; del concepte de pregunta i
resposta, relacionat amb la idea tonal de repòs - tensió - repòs, dit d’una altra manera, tònica
- dominant - tònica.
Us posem com a exemple el primer període de “La réjouissance” de la Música per als reials
focs artificials, i aprofitem per marcar el tipus de principi i de final.
Observem, doncs, com el contrast és present no només harmònicament. També el trobem en
la dinàmica i en l’expressió.
Aquest període tindrà la lletra A en l’anàlisi.
5.5. Ubicació en la història i la societat: títol, catalogació, autor, estil, època, gènere i
tipus d’obra
Aquest apartat és el que ens ha de permetre referenciar una obra o un fragment sense
possibilitat d’error. Sovint en la música docta occidental trobem títols genèrics —simfonia,
quartet, sonata, concert, tocata...— o moviments dins d’obres més grans que en dificulten la
cerca. És per això que els editors de música van començar a catalogar les obres que
editaven. Molts compositors no tenien aquesta necessitat, i el catàleg ha estat fet
posteriorment per un musicòleg. El número de catàleg és aquell que ens permetrà trobar una
16