Un altre ritme que podeu treballar és el de la coneguda segona part de l’obertura de Guillem
Tell que escoltarem per acabar l’audició. De ben segur que el vostre alumnat reconeixerà la
peça sense necessitat de melodia. És el que té un motiu, en aquest cas rítmic, ben trobat.
Vigileu, però, que no ho confonguin amb el ritme de la marxa Radetzky de Johann Strauss. El
primer període, rítmicament és igual. Canvia el segon període, que és com segueix:
Melòdicament, cal fixar-se interiorment, en què el tema de Rossini és ascendent i el
d’Strauss és descendent.
Per treballar els ritmes, podeu primer analitzar-lo i fer-lo tocar poc a poc. És molt possible
que de seguida sigui reconegut i el tempo s’escapi. Aquesta serà una de les feines difícils:
aturar les presses i mantenir el tempo. Per tocar el ritme us aconsellem que amb la dreta feu
tocar les parts fortes i amb l’esquerra les parts dèbils, tal i com gosem escriure-ho
Pel que fa referència als instruments, cal que ens fixem en els que van destacant, ja sigui
com a grup o individualment, en els diferents moments de les obres, així com en les diverses
presentacions inicials de les peces.
15