diatònic, la tuba i la percussió inicien l’acompanyament rítmic harmònic que es
mantindrà durant tota la peça.
La primera melodia va a càrrec de la dolçaina. A la frase següent, el flabiol i la
tenora prenen el relleu melòdic i la veu entra al final d’aquesta melodia.
Quan la veu acaba de cantar l’estrofa de text improvisat, és el flabiol qui fa una
nova melodia amb la dolçaina mentre la tenora l’acompanyant amb un obstinat
rítmic melòdic en bloc.
Un cop el flabiol acaba la melodia, l’acordió diatònic canvia el seu
acompanyament ternari de jota per adoptar un paper d’acompanyament que
dóna un caràcter marcadament diferent a aquest fragment de la peça, mentre
la dolçaina, el flabiol i la tenora porten la melodia en bloc. Cap al final d’aquesta
melodia torna a entrar la veu amb una nova estrofa improvisada.
Ja per anar encarant el final de la peça, la tenora pren la melodia i després
passa el relleu melòdic al flabiol fins que s’hi afegeix la tenora. Als darrers
compassos, la dolçaina també s’afegeix a la melodia.
13. Suspiros de España - Antonio Álvarez Alonso
Formació instrumental: tenora, acordió diatònic, tuba
Aquesta és una versió molt minimalista del popular pasdoble espanyol que duu
el mateix títol i que va ser compost per Antonio Álvarez Alonso l’any 1902. Més
tard, l’any 1938, Juan Antonio Álvarez Cantos, nebot del mateix compositor, li
va afegir la lletra.
En aquesta versió de Vaivé amb Brodas Bros podrem gaudir d’una magnífica
interpretació melòdica del pasdoble a càrrec de la tenora, mentre l’acordió
diatònic,
la
tuba
i la
percussió
l’acompanyen
amb
una
delicadesa
extraordinària.
14. El ball de Sant Ferriol – Tradicional catalana
Formació instrumental: flabiol i tabal, cornamusa, tarota, tuba,
acordió diatònic, dolçaina i percussió.
12
tenora,