Fragment
Durada
Explicació
Nocturn
2'00"
Una melodia interpretada per les trompes (acompanyades suaument per
fagots i contrabaixos) ens transporta a un món màgic, eteri, el món de
les fades, que també és el món dels somnis.
Fanfara
0'30"
Pertany al cinquè acte de l'obra teatral, el que té més música, per
acompanyar el banquet. S'alcen les trompetes i interpreten una típica
fanfara èpica, militar, enèrgica: un toc d'atenció acompanyat del
redoblament de timbales.
Dansa dels
comediants
2'00"
Una música simpàtica, enèrgica i rítmica fa ballar tothom: els músics es
conviden uns als altres a moure's i a passar-ho bé. A l'obra de teatre
entren els comediants a escena i ho fan sobre aquesta música dinàmica
que fins i tot imita el renill d'un ruc.
Scherzo
5'00"
S'interpretava entre el primer i el segon acte de l'obra. És la part musical
més joganera: de gran dificultat per la velocitat a la que s'interpreta,
però també per la tècnica amb què s'ha de tocar: amb notes molt curtes
(staccatto) i amb un joc de dinàmiques (piano-fort) constant.
Marxa nupcial
5'00"
Es tocava entre els actes quart i cinquè. És el fragment més famós de
tota l'obra: s'ha imposat com a música de casament arreu del món. Al
final de l'obra de Shakespeare hi ha tres casaments alhora, així que la
música de noces hi és ben present.
Marxa fúnebre
1'30"
Intermezzo
4'00"
Cor 1
4'00"
Obertura
4’00”
Paròdia d'una marxa fúnebre: comença el fagot marcant el ritme (amb
l'ajut de la timbala) i s'incorpora el clarinet amb una melodia trista, però
amb tocs d'humor. Acaba el fagot sol amb una nota ben greu. A l'obra
de teatre s'interpretava mentre els comediants fan la seva
representació.
Al final del segon acte. Com unes onades que venen i marxen o com
corredisses de les fades entre les branques d'un bosc màgic. Cal una
feina molt important de compenetració ja que cada "onada" està
interpetada per diferents instruments que no toquen tota l'estona, sinó
que fan només un fragment de la melodia i la deixen a l'aire per a que
un altre la reculli. El joc de colors de l'orquestra és constant: ara cordes,
ara fustes, ara metalls, ara greus, ara aguts... Un solo de violoncels
introdueix la petita marxa final, simpàtica i alegre, amb un ritme ben
marcat i bon humor.
Les fades vetllen el son de la reina Titània: espanten serps, tritons,
eriçons, escarbats i aranyes per a que la reina dormi tranquil·la. També
demanen al rossinyol que entoni una cançó de bressol. L'orquestra imita
el molest brunzit dels insectes.
Aquest fragmet va ser compost per Mendelssohn als 17 anys i apunta
l’esperit joganer que impregna la resta de números que va compondre
quinze anys més tard.
Cor 2
5'00"
Després dels quatre acords màgics del món de les fades i sobre la
música de l'obertura, el cor canta: "Balleu tots alegrement i que cantin
les fades i els follets".
Dossier pedagògic Somnis de Músic