calia anar creant-lo a mida que s'anava treballant en ell, amb els nois i les noies de la JONC i amb
totes les persones implicades. Calia anar veient quin era l'objectiu pedagògic de tot el treball que
s'estava fent amb els nois i les noies i intentar plasmar conceptes que a vegades són molt
abstractes. Potser per això és molt millor explicar les coses amb la música o amb el dibuix, perquè
amb les paraules és massa complicat".
Un element que va interessar molt la il·lustradora a l'hora de dibuixar va ser el treball que feia
l'orquestra de tocar de memòria: "Ho he trobat molt interessant, perquè ajuda el músic a no estar
tan pendent del que fa individualment i es pot fixar més en tot el que passa al seu voltant. Tocar
de memòria dóna la possibilitat d'estar més pendent del conjunt i el resultat d'aquest conjunt és el
que realment importa. Als meus dibuixos també hi he volgut incloure aquest element: les parts
individuals poden ser més o menys interessants, més o menys acabades, però l'important és que
el conjunt final estigui equilibrat i transmeti el missatge que he buscat".
Al final, la Laura ha fet dos dibuixos de músics en moviment. Ella aclareix que: "No volia fer només
músics ballant. Volia plasmar les sensacions que vaig viure durant els assaigs, quan els músics
rebien indicacions de la Marta (la coreògrafa) i es movien amunt i avall