van ser Camille Saint-Saëns (El carnaval dels animals), Richard Strauss (Don Quixote) o Paul
Dukas (L’aprenent de bruixot):
http://www.youtube.com/watch?v=wYGN6nyk0pE
Al segle XX, i especialment amb l’arribada del cinema sonor, la música descriptiva ha seguit
vigent, però també en altres gèneres com el jazz, amb títols com Take the “A” train de Duke
Ellington:
http://www.youtube.com/watch?v=hRGFqSkNjHk
Mendelssohn
Felix Mendelssohn va néixer a la ciutat alemanya d’Hamburg el 1809 i va morir a Leipzig el 1847,
als 38 anys. La seva família, rica i benestant, va preocupar-se que rebés una educació completa en
totes les disciplines, especialment en les artístiques, i així, als 15 anys, ja destacava com a autor de
poemes, pintor d’aquarel·les i compositor de simfonies. En la música va ser especialment precoç:
als 9 anys va fer el seu primer concert com a pianista, als 11 va escriure la primera de les seves
simfonies per a orquestra de corda i als 16 anys va estrenar la primera òpera. Aquell mateix any va
presentar la seva obra número 20 (l’Octet per a cordes) i, un any després (1826), va compondre una
obra que, amb el pas del temps, esdevindria una de les més famoses del seu catàleg: una obertura
per ser interpretada abans de la funció teatral de l’obra de Shakespeare El somni d’una nit d’estiu.
Setze anys més tard (1842), el rei de Prússia Frederic-Guillem IV va encarregar a un Mendelssohn
ja madur i famós la composició de música per a tota la comèdia de Shakespeare, amb el resultat de
13 números més, a part d’aquella obertura, entre els quals hi haurà la més coneguda de les seves
obres, la “Marxa nupcial” que encara ara escoltem als casaments.
http://www.youtube.com/watch?v=5FapP2wMCWQ
L'estrena es va celebrar el 14 d'octubre de 1843 a Postdam.
Felix Mendelssohn era nét del filòsof Moses Mendelssohn i fill d’un banquer que només ha passat a
la història per una frase que solia repetir: “Sempre he estat el fill de Mendelssohn –en referència a
Moses– i ara sóc el pare de Mendelssohn –en referència al seu fill Felix–”. Encara que el pare (que
es deia Abraham Mendelssohn) només aparegui en la història per aquesta frase, la música de
Mendelssohn fill està en deute amb ell, ja que gràcies als diners que va invertir en la seva educació,
Felix va poder tenir els millors mestres i fins i tot va poder fer substanciosos “viatges d’estudis” que
es van allargar durant anys i gràcies als quals va poder conèixer la vida musical d’Anglaterra,
Alemanya, Àustria, Itàlia, Suïssa i França.