per escriure música després d’haver llegit una poesia (com Arnold Schönberg quan va compondre
La nit transfigurada) o després d’haver llegit un assaig filosòfic (com Richard Strauss quan va
escriure Així parlà Zaratustra) o després d’haver vist una mostra de pintura (com Modest
Mussorgsky quan va compondre Quadres d’una exposició). El que en resulta és una obra musical
de la qual, si no en coneixem la font d’inspiració, no sempre sabrem fer-ne la lectura adequada.
Però el cas és que aquesta obra musical resultant ha estat dictada per una idea prèvia amb un
contingut concret.
La música descriptiva també es coneix amb el nom de programàtica i es practica des de fa molts
anys. Ja a l’època del Renaixement (abans del 1600) es van compondre obres descriptives, com
La batalla de William Byrd, una obra per a clavicèmbal que descriu la marxa dels soldats, els
cavalls, la lluita dels exèrcits i fins i tot la marxa de la victòria:
http://www.youtube.com/watch?v=kUIkc52LMW4
A l’època del Barroc la música descriptiva va viure un gran moment: imitar amb els instruments els
sons de la natura o de les festes del poble es va posar de moda. L’obra més emblemàtica de
l’època és Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi, que descriuen musicalment els diferents
moments de l’any en forma del trinat dels ocells, l’aigua de les fonts, les relliscades sobre el gel o
les tempestes d’estiu:
http://www.youtube.com/watch?v=jkftsc8c70o
A l’època del Classicisme no va estar tant de moda descriure amb música, però això no va ser
obstacle perquè la gent posés sobrenom a les obres musicals que escoltaven. Bona part de les
simfonies de Haydn porten títols com “La Reina”, “La gallina”, “Simfonia militar”, “El rellotge”, títols
que no van ser posats per l’autor, i que intentaven resumir amb una paraula el caràcter de l’obra.
La simfonia “El rellotge” té un fragment molt característic:
http://www.youtube.com/watch?v=QV4LCn