El següent pas serà cantar una cançó també en moviment: aquest exercici té tres parts. La
primera és preparar bé la cançó, que tots la sapiguem cantar, afinant, escoltant-nos els uns als
altres, adonant-nos com les noies potser la cantaran una octava més aguda i els nois una octava
més greu, etcètera. Un cop sabem bé la cançó (si aconseguim fer dues o tres veus, molt millor!)
incorporarem el moviment. La segona fase és moure’ns sense desplaçament, només movent
braços, cap, tors, cames, mans... Aquí la imaginació coreogràfica comença a jugar un paper
important. Es tracta que el moviment que apliquem ens ajudi a transmetre el missatge que volem.
La tercera i última fase serà incorporar-hi el desplaçament: podem moure'ns per l'aula, en grups,
individualment, més o menys organitzats... Experimentem amb el moviment i, sobretot, no deixem
de cantar.
Encara podríem ampliar aquesta experiència cantant la cançó en un espai diferent, cosa que
segurament ens obligarà a modificar algun dels elements coreogràfics.
1.2. "No es pot somriure i tocar la trompa alhora!"
Aquesta frase la va pronunciar una noia de la JONC quan la coreògrafa, la Marta García Otín, li va
demanar que toqués la trompa transmetent alegria. La noia ho intentava, però cada cop que
somreia, la trompa li sonava malament perquè cal posar-hi els llavis d'una forma molt precisa per
poder emetre el so correctament. Aleshores la Marta li va fer descobrir que l'alegria no es transmet
solament amb un somriure, que l'alegria es pot transmetre de moltes maneres amb la resta del
cos: caminant d'una determinada manera, aixecant els colzes mentre agafes l'instrument, mirant
endavant amb els ulls ben oberts, pujant les celles... I tant que es pot tocar la trompa transmetent
alegria! Potser sí que resulta difícil somriure amb els llavis, però es t