NOTÍCIES D'ESCOLA
8
PREMIS LITERARIS
JOCS FLORALS 2017
UNA CIUTAT MARINA
Hola, em dic Jack Buble i encara que us sembli estrany, jo visc a l‘Atlàntida. Si, està sota el mar però el meu cos i el de l’altre gent d’aquí està adaptat a l’ aigua. Sabeu què? Us explicaré la història de l’Atlàntida.
Al principi era una ciutat normal, amb carrers, edificis, botigues… Nosaltres érem persones normals, com vosaltres amb cames i sense cua de peix.
Però, un dia normal d’ octubre del 1981 van dir per les notícies que hi hauria una cataclisme mundial. Primer cauria un meteorit gegant a Nova York, després a Londres i així fins arribar a Twintels (com es deia l’Atlàntida abans). Nosaltres, en saber-ho vam pensar que si ens anàvem a un altre lloc no moriríem, però jo vaig dir:
-No ens donarà temps!
Uns quants em van creure i es van quedar, però els altres se’n van anar i no sé què els va passar.
Nosaltres vam continuar pensant un pla per fer alguna cosa però no ens va donar temps, vam veure com s’apropava el meteorit i algú va cridar:
- A l’aigua!
Tots li vam fer cas.
Pensava que estava mort, no veia res, estava sota l’aigua. M’havia ofegat? Algú em va dir:
- Jack! Desperta!
Em vaig despertar, i podia respirar sota l’aigua! Vaig treure el cap i vaig veure que el meteorit no ho havia destrossat tot sinó que havia esclatat i havia tacat l’aigua amb un líquid estrany de color verd que semblava oli, però que pel que semblava, feia que poguessis respirar sota l’aigua.
La ciutat, amb la força de l’impacte, va caure al fons del mar. Així es va crear l’Atlàntida però, eh que la història no acaba així! Nosaltres vam pensar que havia acabat tot, però només havia començat.
Al cap d’un any, en el món va començar a fer molt de fred i tots els animals s’havien congelat i a nosaltres ens havia sortit una cua de peix.
- Això es flipant! - va dir en Marc, un amic meu.
. No tant si no podem menjar peixos.- vaig dir.
- I com menjarem?
- Sí, com? Eh?
- Tranquil, poble, trobarem alguna cosa per menjar! - els hi vaig dir, per tranquil·lizar-los.
I sí, vam trobar un lloc on hi havia crancs. Al principi ens va costar adaptar-nos als nous canvis però en el fons havíem evolucionat i sobreviscut. No ens quedava més remei que continuar lluitant per sobreviure.
Éric González