sabies que t'agrada la musica classica - Page 21

Coordenades històriques VOLKGEIST I NACIONALISME ] El concepte Volkgeist —literalment esperit popular— neix durant la il·lustració, però al segle XIX es transforma en nacionalisme. Justificant-se en una cultura, una llengua i en unes tradicions pròpies, les nacions europees del vuit-cents troben un camí per marcar fronteres i distància suficient per construir els estats-nació moderns. A la primera meitat del XIX diverses disciplines artístiques fan especial atenció a la música i la literatura populars, llocs comuns en els quals observen la manifestació d’aquest esperit nacional. Els compositors romàntics alemanys utilitzen les llegendes i les melodies populars per donar un sentit nacional a les seves obres. ÒPERA ALEMANYA ] Der Freischütz es considera la primera òpera nacional alemanya. Weber va trencar una tendència de més de cent anys de predomini de l’òpera italiana als teatres alemanys. Va triomfar per la música, però també pel llibret, basat en una llegenda germànica i que tenia tots els elements necessaris per l’èxit: una nova mirada que subliminava la natura, un heroi i una heroïna al servei capritxós del destí, un personatge malèfic que cau a la seva pròpia trampa, elements sobrenaturals i pintorescos, un príncep honrat que fa de jutge. El tema moral hi és molt present: guanya el bé sobre el mal, i el bé és l’ànima del poble alemany. Aquesta òpera serà un referent per Richard Wagner. UN CONTE MOLT POPULAR ] Poc després d’assumir el càrrec de mestre de capella de l’òpera alemanya a Dresden el 1817, Weber va reviure la idea d’escriure una òpera sobre el conte La novia del caçador. Anys abans havia llegit la publicació El llibre dels fantasmes d’Apel i Laun i ja n’havia encarregat un primer llibret, titulat Der Probeschuss (El tret de prova). En aquells anys, però, aquell conte va inspirar diverses obres teatrals, amb músiques de Carle Neuer (Munic, 1812) i de Franz de Paul Roser (Viena, 1816). El 1818 el compositor Louis Spohr, en col·laboració amb el llibretista Georg Döring, va començar a treballar en una òpera sobre aquesta mateixa història, però en assabentar-se que Weber hi estava treballant, va abandonar la tasca per deixar-li els honors a ell. CAP A L’OBRA D’ART TOTAL ] Weber també va aportar recursos innovadors a l’escena operística alemanya en relació a la dramatúrgia i l’escenografia. La seva idea era combinar teatre, música i arts visuals per aconseguir una obra d’art unificada. Encara quedava lluny el drama wagnerià i el concepte d’obra d’art total (Gesamtkunswerk), però Weber va convertir les seves òperes alemanyes en drames coherents i concebuts com a espectacles unitaris en contraposició a l’òpera italiana, més evocada a l’espectacularitat de la veu que a la història narrada. 21