sabies que t'agrada la musica classica - Page 18

l'esperit de l'artista lligada amb una idea musical, en la qual es troba un cert caràcter apassionat, però noble i tímid, com ço que ell sent per l'objecte amat. Eix reflex melangiós i la imatge que el produeix, el persegueixen sens treva, com una doble idea fixa. Tal és la raó de que apareixi constantment, en cada part de la simfonia, la melodia amb què comença l'allegro del primer temps. L'argument d'aquest és, doncs, el trànsit d'aital estat de somni melangiós, interromput per qualques rauxes de joí immotivat, al d'una passió plena de desvari, amb sos rampells de furor, de gelosia, ses tornades a la tendresa, ses llàgrimes, ses consolacions religioses. Segona part. –Un sarau.– L'artista és posat en les circumstàncies més diverses de la vida, al mig del brogit d'una festa, mes també aquí la imatge estimada se li apareix de bell nou tornant a trasbalsar la seva ànima. Tercera part. –Escena camperola.– Trobant-se un cap al tard al camp, sent al lluny dos pastors qui sonen la cornamusa en delitós diàleg; eix duo pastorívol, el lloc de l'escena, la lleugera remor dels arbres, suaument somoguts del vent, qualques motius d'esperança que suara ell ha experimentat, tot concorra al plegat duent al seu cor una calma desvesada i donant als seus pensaments una color més riallera. L'artista rumia respecte el seu isolament i espera bentost no ésser ja més sol. –Emperò si ella l'enganyava!– Eixa barreja d'esperança i de temença, eixos pensaments de felicitat, torbats per qualques foscos pressentiments, constitueixen l'assumpto d'aquest temps (adagio). A la fi, l'un dels pastors reprèn sa tonada; l'altre no respon ja. –Sona un tro al lluny. –Solitud. –Silenci. Quatrena part. –Marxa envers el suplici.– Havent tingut la certesa que son amor no és corresposta, l'artista s'emmetzina prenent opi. La dosi del narcòtic, massa poc per a matar-lo, l'endinza en un somni rublert de les visions més horrífiques. Somnia que ell ha occit la seva amada, que és condemnat, portat al suplici, i que contempla la seva pròpia execució. El seguici avança al so d'una marxa tantost ombrívola i ferèstega, tantost esplendorosa i solemnial; al mig d'aquest, una sorda remor de passes greus, segueix sense transició als esclats més sorollosos. A la fi de la marxa, els quatre primers compassos del tema de la idea fixa reapareixen com el darrer pensament amorós trencat pel colp fatal. Cinquena part. –Somni d'una nit del Sabbat.– L'artista es troba al Sabbat, entre mig d'afroses colles d'ombres, de bruixots, de monstres de tota mena, acoblats per afer-li les exèquies. Sorolls estranys, gemecs, riallades, crits llunyans als quals apar que altres crits fan de resposta. La melodia amada reapareix encar, emperò havent perdut tot el seu caràcter noble i tímid; ara no és sinó un aire de dansa innoble, trivial i grotesc; és ella qui ve al Sabbat i es barreja a la disbauxa diabòlica. –Brogits de joi; tocs a morts; paròdia burlesca del Dies irae; ronda del Sabbat, tot sonant a la vegada». 18