Revista El Cim Som 2018 CIMSOM 26.4petit | Page 26

OPEN  ARMS   OPEN  ARMS   P.  ORTIN   OPEN ARMS, MÉS QUE UNA ONG P. Ortín J.  GARCIA   Tots hem quedat impressionats amb unes imatges d’uns fets terribles que passen a prop de les nostres aigües. Els alum- nes hem conegut més profun- dament una ONG que fins ara teníem desconeguda. Estem parlant de la organització de Proactiva Open Arms. L’hem descobert gràcies a que els nostres tutors ens van projec- tar un vídeo que parlava sobre un vaixell; l’Astral. P.  CASAS   P.  ORTIN     J.  GARCIA   Els alumnes de l’escola El Cim,el passat 21 de novembre, vam te- nir la gran sort de conèixer una de les millors ONG’s que actua   en els nostres mars. Des de 5è     de primària fins a 4t d’ESO, vam poder visitar en primera perso- na aquest vaixell, l’Astral, un llot de luxe que va passar de fer goig a salvar vides. Un cop allà, vam rebre el testi- moniatge de quatre voluntaris General J.  GARCIA   P.  CASAS   P. Casas         General   J. Granero 3r ESO           de la organització. Per grups, van explicar la situació de la gent que rebien i la seva feina. Una cosa que van remarcar molt, és que Europa no fa res per ajudar   als immigrants. Tot al contra- ri. Ens van explicar que Europa paga diners als guarda-costes de Líbia perquè si vingués al- guna ONG la fessin fora intimi- dant-la amb els seus trets. Com a conseqüència, set de les deu ONG’s que hi havia, van marxar. Però aquest no és el tema més preocupant. Darrera de tot això hi ha màfies que controlen als libis, els prometen un viatge a Europa si paguen molts diners. Però molta gent no té aquests diners, així que passa mesos treballant per aconseguir-los i poder marxar, encara que és molt possible que morin entre les aigües del Mediterrani. Men- trestant, les famílies viuen en unes barraques molt mal cuida- des. Allà hi ha homes que violen a les noies i les maltracten. a bord, els hi entreguen man- tes tèrmiques, aigua i el men- jar necessari. Hi ha metges que atenen i curen als malalts i psi- còlegs que ajuden a la gent que ho necessita. Quan arriben a la costa, els im- migrants són “classificats” amb polseres amb números per la gent que els atén un cop allà, com si no els consideressin per- sones. També, els reben amb guants i bates com si els anes- sin a transmetre una malaltia. En canvi, els voluntaris d’Open Arms s’acomiaden amb abraça- des, mostrant l’afecte que sa- ben que no rebran. Ens va semblar una experiència inoblidable, plena de fets i his- tòries tristes sobre la vertadera vida que passa la gent que viu en països pobres on hi ha guerra i la lluita que han de fer per acon- seguir arribar a trobar un món millor on viure. El que fan a l’hora de salvar una barca, és primer entregar un salvavides a cada persona. Després rescaten primer als nens i nenes i a les dones, i quan ja estan tots al vaixell, perse- gueixen amb els homes. Un cop ( 26 ) ( 27 )