Revista El Cim Som 2018 CIMSOM 26.4petit | Page 26
OPEN ARMS
OPEN ARMS
P. ORTIN
OPEN ARMS, MÉS QUE
UNA ONG
P. Ortín
J. GARCIA
Tots hem quedat impressionats
amb unes imatges d’uns fets
terribles que passen a prop de
les nostres aigües. Els alum-
nes hem conegut més profun-
dament una ONG que fins ara
teníem desconeguda. Estem
parlant de la organització de
Proactiva Open Arms. L’hem
descobert gràcies a que els
nostres tutors ens van projec-
tar un vídeo que parlava sobre
un vaixell; l’Astral.
P. CASAS
P. ORTIN
J. GARCIA
Els alumnes de l’escola El Cim,el
passat 21 de novembre, vam te-
nir la gran sort de conèixer una
de les millors ONG’s que actua
en els nostres mars. Des de 5è
de primària fins a 4t d’ESO, vam
poder visitar en primera perso-
na aquest vaixell, l’Astral, un llot
de luxe que va passar de fer goig
a salvar vides.
Un cop allà, vam rebre el testi-
moniatge de quatre voluntaris
General
J. GARCIA
P. CASAS
P. Casas
General
J. Granero
3r ESO
de la organització. Per grups,
van explicar la situació de la gent
que rebien i la seva feina. Una
cosa que van remarcar molt, és
que Europa
no fa res per ajudar
als immigrants. Tot al contra-
ri. Ens van explicar que Europa
paga diners als guarda-costes
de Líbia perquè si vingués al-
guna ONG la fessin fora intimi-
dant-la amb els seus trets. Com
a conseqüència, set de les deu
ONG’s que hi havia, van marxar.
Però aquest no és el tema més
preocupant. Darrera de tot això
hi ha màfies que controlen als
libis, els prometen un viatge a
Europa si paguen molts diners.
Però molta gent no té aquests
diners, així que passa mesos
treballant per aconseguir-los
i poder marxar, encara que és
molt possible que morin entre
les aigües del Mediterrani. Men-
trestant, les famílies viuen en
unes barraques molt mal cuida-
des. Allà hi ha homes que violen
a les noies i les maltracten.
a bord, els hi entreguen man-
tes tèrmiques, aigua i el men-
jar necessari. Hi ha metges que
atenen i curen als malalts i psi-
còlegs que ajuden a la gent que
ho necessita.
Quan arriben a la costa, els im-
migrants són “classificats” amb
polseres amb números per la
gent que els atén un cop allà,
com si no els consideressin per-
sones. També, els reben amb
guants i bates com si els anes-
sin a transmetre una malaltia.
En canvi, els voluntaris d’Open
Arms s’acomiaden amb abraça-
des, mostrant l’afecte que sa-
ben que no rebran.
Ens va semblar una experiència
inoblidable, plena de fets i his-
tòries tristes sobre la vertadera
vida que passa la gent que viu en
països pobres on hi ha guerra i
la lluita que han de fer per acon-
seguir arribar a trobar un món
millor on viure.
El que fan a l’hora de salvar una
barca, és primer entregar un
salvavides a cada persona.
Després rescaten primer als
nens i nenes i a les dones, i quan
ja estan tots al vaixell, perse-
gueixen amb els homes. Un cop
( 26 )
( 27 )