queda a la part baixa, més avall del seient, i en l’altre extrem en diagonal se situa el pavelló,
per damunt del cap.
Producció del so: el sistema de produir el so és el mateix que el de l’oboè. Però en aquest
cas, com que es tracta d’un instrument de dimensions grans, el so en conjunt l’hem de situar
en el registre dels greus. És precisament per les seves dimensions que el tudell és corbat,
per facilitar l’accés als llavis de l’instrumentista.
Les canyes que s’utilitzen en els fagots són més amples que les dels oboès.
Altres fagots:
- El contrafagot és com si fos el contrabaix de la família i està en una tessitura una octava
més baixa que el fagot.
Cal destacar que els músics dels instruments de llengüeta s’ocupen, amb una cura especial,
del tractament de les canyes perquè estiguin en bon estat. Si les canyes són molt tendres, no
són eficaces i cal deixar-les assecar fins al punt que encara conservin el màxim de flexibilitat.
Cada instrumentista desenvolupa tècniques i té recursos personals per al tractament de les
canyes, amb la finalitat d’aconseguir tenir-les en unes condicions òptimes. Atès que les
canyes són molt fràgils, l’instrumentista sempre en té diverses i les utilitza alternativament
segons les seves necessitats.
7. Bibliografia
CANDÉ, ROLAND DE
Dictionnaire des musiciens
París: Ed. Seuil, 1980
CANDÉ, ROLAND DE
Diccionari de la música
Barcelona: Ed. 62, 1980
CERVELLÓ, JORDI; AUTUORI, CATERINA
Instrumentos musicales
Barcelona: Parramón Ediciones, 1983
COOMBES, DOUGLAS
Instrumentos de la orquesta
Music distribución, SA
DIAGRAM GROUP
Cómo conocer los instrumentos de la orquesta
Madrid: Edaf, 1986
40