Fixeu-vos que els instruments s’anomenen per la seva tessitura i que prenen el mateix nom
que en el cas de la veu humana: soprano, contralt, tenor i baix.
Les flautes travesseres
Material: Actualment les flautes travesseres són de metall. Formen part del grup
d’instruments de vent de fusta perquè originàriament eren d’aquest material. Com més noble
és el material, més qualitat de so s’obté. Se’n fan de materials molt diversos: les d’alpaca i
les d’argent destaquen per la seva qualitat; les d’aliatges poden ser de coure, zinc i níquel —
usades habitualment pels qui s’inicien—, o combinades amb or —són les flautes de màxim
exponent; les d’altres materials molt diversos, com ara la fusta, la porcellana, el vidre, etc.
Descripció: podem distingir dues parts molt clares:
● L’embocadura, amb un orifici lateral on l’instrumentista posa els llavis per bufar.
● El cos, amb un mecanisme de claus (elaborat per Boehm el 1847) que facilita poder
tapar i destapar els setze forats que té la flauta.
● Les flautes travesseres tenen una perforació cilíndrica. El tub està tapat pel cantó de
l’embocadura i obert en l’extrem oposat. Tenen una llargada de 67 centímetres.
Producció del so: tal com indica el nom, el flautista col·loca l’instrument de forma horitzontal i
dirigeix l’aire cap a l’orifici que hi ha a l’embocadura en la direcció adequada, de manera que
aquest aire actua H