POBLE DE VENT I FUSTA - Page 37

- La qualitat del material emprat influeix directament en la qualitat del so. A continuació fem una petita fitxa dels instruments que es toquen en el concert agrupats segons la manera de produir el so1. Instruments de bisell Les flautes de bec Material: les flautes de bec estan fetes de fusta (palissandre, banús, erable, etc), de plàstic, d’ivori, de terrissa, d’os o de banya i altres materials. Descripció de l’instrument: les parts de les flautes de bec són: ● El cap, amb el bec o embocadura. ● El cos i el peu, que fan de caixa de ressonància, amb vuit forats, set davant i un darrere. ● Quan les flautes són de mida petita (soprano i contralt), els forats es tapen directament amb els dits. Quan són més llargues (tenor i baix), com que segons quins forats queden molt separats entre si i la mà de l’instrumentista no hi arriba, es tapen amb unes claus que resolen el problema. ● El tub sol ser de perforació cònica, tot i que n’hi algunes de cilíndriques. El peu de la flauta, en alguns casos, és una mica acampanat o cònic. Producció del so: l’aire es dirigeix pel forat del bec, topa amb l’aresta del bisell i es bifurca: una part de l’aire va cap a fora i l‘altra cap a dins el cos de la flauta. Quan troba l’obstacle del bisell, l’aire vibra i crea una turbulència, que produeix el so. En funció de la prolongació i la llargada del tub, els sons adquireixen altures diferents. Tipus de flautes (per ordre d’agut a greu): - Flauta de bec sopranino afinada en fa2. - Flauta de bec soprano afinada en do. - Flauta de bec contralt afinada en fa. - Flauta de bec tenor afinada en do. - Flauta de bec baix afinada en fa. 1 És molt convenient que tingueu dibuixos i fotografies dels instruments, amb detalls de cada part del programa i en especial de les canyes i del bisell. Us ajudarà molt a entendre aquestes explicacions. 2 “Afinada en fa” vol dir que la primera nota (la nota més greu) que podem obtenir és el fa. Si ens fixem en les diferents flautes, n’hi ha que estan afinades en fa i d’altres en do, això implica que amb una mateixa posició de dits —els mateixos forats tapats— segons en quines flautes obtindrem una nota o una altra. 36