POBLE DE VENT I FUSTA - Page 31

Exemple. Col·locar quatre cercles (aros) a terra, un al costat de l’altre. El docent va passant per cada un fent els següents passos. Primer cercle: situar-se dins de l’aro i marcar la pulsació picant de mans. Segon cercle: situar-se fora de l’aro i marcar la pulsació picant de mans. Tercer cercle: tocar amb el peu la linea de l’aro i picar de mans. Quart cercle: moure’s lliurement a dins i a fora de l’aro. Els nens observen i el mestre ho va repetint varies vegades. Alguna vegada s’equivoca per observar si els nens se n’adonen. Després són els nens qui fan aquestes evolucions, repartits en quatre grups al voltant dels quatre aros. 3- Observar al docent com segueix la melodia Perquè els nens es fixin en la melodia, demanar que observin el moviment del mestre. Aquest moviment hauria de ser amb els braços per diferenciar-lo del baix, i també molt precís per poder mostrar el dibuix melòdic amb els començaments, finals i especialment les parades del gest durant els silencis. 4- Exercicis de creació Reproduir la idea de baix i melodia. Repartir instruments de percussió de fusta o parelles de pedres. El docent indica amb el gest un ritme regular perquè els nens l’interpretin. Després repartir dos o tres instruments de vent: càntirs d’aigua, trompetes de joguina o harmòniques. Situar-los a tres llocs ben visibles de l’aula. Quan el conjunt de l’acompanyament ja ha començat, donar l’entrada a un dels solistes i després indicar-li el final. A continuació repetir el mateix amb els altres solistes. Una altra possibilitat és posar música al moviment. Un grup de nens repeteix el moviment dels peus que han fet servir per seguir el baix de la música, i un altre petit grup hi posa so. Quan s’aconsegueix una certa regularitat el mestre o un nen fa petits moviments amb els braços per indicar la melodia, un altre nen hi posa música amb un instrument de vent. ♫ Duerme negrito És una cançó composada pel músic argentí Atahualpa Yupanqui i que en el CD la trobem amb un arranjament per instruments de vent de fusta. Tal com el seu nom indica és una cançó de bressol. Té una tornada que la sentim tres vegades alternada amb dues melodies diferents. El caràcter de la tornada és molt més gronxadís que les altres parts. En conjunt però és una cançó de bressol amb un marcat caràcter rítmic que la diferencia de les cançons de breçol més pròpies del nostre país. Un petit esquema amb el minutatge serveix de guia Tornada Part B Tornada Part C Tornada 0:00 0:25 0:48 1:09 1:27 Activitats: 30