POBLE DE VENT I FUSTA - Page 20

dormint en la primera i es despertin en la segona, que caminin lent-ràpid, que es moguin, que ballin,… sempre amb la finalitat d’experimentar les diferències i característiques de cada una de les parts; parlar sobre els contrastos entre els dos blocs; demanar que expliquin les seves sensacions i comprovar fins a quin punt es reflexen paral·lels als de la música; fer dibuixos representatius de l’obra. 2- Constatar i fer visible l’acompanyament dels instruments de percussió en al segona part de l’obra (a partir del minut 0:55). Per les xinxines: el docent amb dues xinxines fa els gest de fer-les sonar al mateix temps que s’escolta la música. (Z Z Z I). Pel darbuka, si no disposem de cap, ensenyar un pandero o qualsevol altre instrument de pell i fer-lo moure o fer veure que el toquem. Penjar dos cartells, un per cada part de l’obra, amb el dibuix dels instruments. Escoltar la música, el docent senyala el cartell i els nens es mouen lentament en la primera part i fant veure que interpreten els instruments de percussió –xinxines i/o darbuka-en la segona. 3- La flauta de bec. Relacionar al cançó Peu polidor i l’audició Com que tota l’obra està interpretada per la flauta de bec, és bo que aprofiteu aquesta obra per parlar d’aquesta flauta. És fàcil que pugueu portar una flauta a l’aula i parlar de diferents qüestions relatives a com es fa sonar, com es modifica el so, de quin material està fet, etc. També serà convenient que relacioneu la cançó “Peu polidor” amb aquesta música per ser el mateix instrument el que les interpreta. 4- Exercicis de creació Fer una música estructurada en dues parts: la primera, amb un instrument de vent i la segona amb un altre instrument de vent i dos instruments de percussió. Fer dos cartells amb el dibuix dels instruments, penjar-los a dos llocs de la classe i a sota d’ells disposar els nens que han de fer la interpretació. El docent condueix les intervencions donant les entrades i els finals. També es pot substituir els instruments de vent per sons que es puguin fer col·lectivament en grup, per exemple fregar els peus a terra, fer sons amb la veu o fregar les mans. Una altra possibilitat és posar música a una representació que recordi quelcom que s’hagi fet amb l’escolta de la música, per exemple: ensenyar dues imatges, una amb un nen dormint i una altre amb un nen saltant mentre dos amics l’acompanyen tocant unes xinxines i un pandero. Per la primera imatge buscarem un timbre suau com moure una maraca molt a poc a poc o una bossa plena de taps de plàstic, per la segona combinarem tres timbres dos per fer l’acompanyament i el tercer, que podria ser de vent per fer la melodia. ♫ Coral de Sant Antoni Una música que d’entrada el que més captiva és el seu aire, un ambient tranquil però que desprèn una sensació de moviment continu. L’oboè presenta el tema i després s’hi afegeixen la resta dels instruments. Les seves frases son molt clares i resulta fàcil de diferenciar els principis i els finals. Activitats: 19