concretes per utilitzar aquests instruments tant en les interpretacions com en les creacions
dels nens.
S’utilitzaran els instruments de vent per fer introduccions i finals a les cançons que es cantin,
per acompanyar textos –poesies, dites,..- etc.- De les audicions de les obres se n’extreuen
formes de comportament de la música que ens serviran per donar pautes a les creacions
musicals dels nens, per exemple: diàleg, superposició de dos plans sonors, etc. És important
destacar que en tot exercici de creació serà necessari que el mestre condueixi la combinació
tímbrica dels instruments escollits per facilitar que el resultat global no sigui una simple
superposició sonora sinó que mostri diferents ambients, contrastos i sobretot convidi a la
seva escolta.
En aquestes edats és important que posem a l’abast dels nens instruments-objectes que els
sigui fàcil fer-los sonar i puguin gaudir dels seu so quan interpretin música. A continuació us
fem una relació d’instruments de vent més adients per a tenir a l’aula extreta del dossier “els
colors del metall” elaborat per la Teresa Malagarriga:
Sons corporals
Comprenen des de bufar fins a xiular, passant per cantar, parlar o produir sons diversos i
variats en timbres, articulació, ressonàncies, etc. No cal dir que la veu és un instrument
prioritari que ha d’ocupar un lloc de preferència en les activitats de creació musical.
Xiulets
N’hi ha de molt variats: alguns permeten modificar el so segons la pressió de l’aire, d’altres
no. Els timbres són rics en contrastos d’agut-greu, fort-fluix i ambient. Cal triar-los i tenir-los
classificats en funció del timbre per poder-los utilitzar oportunament.
Espanta-sogres
És un instrument que els nens associen a moments de gresca i festa. Tot i això, el seu so pot
donar color a algun moment concret en una creació musical.
Tubs flexibles
Són els tubs que s’utilitzen per encastar els fils elèctrics. Els que són millors per a aquesta
edat són els més prims (7 mil·límetres d’obertura). La llargada més adequada és de 50
centímetres. Es poden tocar només bufant-los o afegint-hi una embocadura i un pavelló.
Harmòniques
Les harmòniques són instruments rics en possibilitats sonores. El seu so és sempre
agradable i ric en harmònics.
Trompetes de joguina
(També es recomanen altres objectes que imitin la forma d’instruments existents.)
Els instruments més simples d’aquest tipus, que són els que normalment estan més a l’abast,
no acostumen a tenir gaire interès sonor ja que es pot variar molt poc el timbre. Tot i això,
són instruments que poden ocupar un espai si es fan servir en moments adequats.
16