POBLE DE VENT I FUSTA - Page 12

salutació i comencen a tocar l’instrument tot caminant pel passadís central fins al final de la frase musical, moment en què s’aturen. Els que inicien el passeig són els picarols, després arriben les quatre flautes de bec —la flauta soprano toca la melodia, la contralt és la segona veu, la flauta tenor, la tercera, i baixa, tal com el seu nom indica, la veu de baix. Una vegada tots els instruments ja han interpretat les veus separadament, toquen plegats —flautes, picarols i xinxines— i ballen la dansa de dos en dos. En la manera de presentar aquesta obra, ressalten dues idees bàsiques. Per una banda, ens ofereix la possibilitat de sentir l’efecte parcial i individualitzat de cada veu al costat de l’efecte conjunt amb la superposició de les quatre. La suma de les veus no només incideix en una qüestió de volum, sinó també en una vessant molt important de la receptivitat auditiva: l’harmonia. Per altra banda, la cerimònia de la salutació significa la presentació de cada una de les veus entre els mateixos músics, amb la idea que quan fem música, els uns necessiten els altres. La melodia que interpreta cada músic té el valor de la particularitat i de la individualitat, però quan els diferents instruments —veus— s’apleguen i, per tant, comparteixen, sorgeix un nou producte musical amb una dimensió i significació diferent de la de la simple suma dels quatre instruments. Aniversari feliç. Tema amb variacions. A. Gumí Un músic es posa un barret que és un pastís d’aniversari, uns altres llencen serpentines i comença el tema de l’Aniversari feliç. Al final del tema, queden tots els músics a la plaça central mirant els nens. A partir d’aquí, diferents coreografies serveixen per representar les variacions: -Primera variació: toquen i es mouen en cercle mentre que al mig es situa el personatge amb el pastís. -Segona variació: els músics es distribueixen en dos grups pel passadís central fent moviments pròxims als passos del tango i representant el diàleg de la música. -Tercera i quarta variació: es desplacen pel passadís fent passos que segueixen el ritme jazzístic de la música. -Cinquena variació: es desplacen tots junts fins que al final acaben fent una rotllana al voltant del pastís a la plaça central. Escarabat bum bum La lluna, la pruna En Jan petit Els músics s’asseuen a terra i es recolzen a la porta de cada casa. Un músic amb una guitarra va recordant les lletres de les cançons una per una i les van cantant. A cada cançó s’alcen els instruments que també toquen amb la guitarra. Tots els nens canten. Un moix dalt de la teulada Tots el músics menys dos van al darrere de les cases. A la part central els dos músics restants comencen a interpretar la cançó del moix. A mesura que avança, s’hi van afegint els altres. La música té molts contrastos expressius: de tempo, ritme i mètrica. Els diàlegs entre instruments i els plans sonors també són molt clars. Tots aquests aspectes queden molt ben reflectits en els moviments i en les coreografies que es fan mentre s’interpreta la cançó del moix. Per acabar 11