Quan s’acaba la interpretació de l’obra, les banderetes cauen a terra i envolten els tres
músics que queden al mig.
Simfonia del rellotge. Andante. Haydn*
Un dels músics col·loca un rellotge de peu al mig de la plaça, el posa en marxa i se sent un
metrònom que marca el tic-tac (pulsació). Tots els músics se situen al voltant del rellotge en
forma de cercle, miren els nens i comencen a tocar tot desplaçant-se amb petits passos, un
per cada pulsació. En les parts intermèdies es queden quiets i quan reprenen el moviment
canvien el sentit del desplaçament.
La imatge visual és la d’un rellotge, però, en lloc de moure’s les busques, es mou l’esfera. El
concepte de regularitat de pulsació queda ben explícit a través de tres fonts: el metrònom
que no para mai, el moviment