Música.
La seva música es valora més a Europa que a Brasil degut al seu avantguardisme, i té
molta popularitat també als Estats Units.
Les seves composicions tenen un fort component d’espontaneïtat i d’improvisació, una
gran coloració instrumental, i a partir de 1920 hi afegeix el folklore brasiler.
BACHIANAS BRASILEIRAS num 5
Les Bachianas Brasileiras són un conjunt d’obres que va compondre entre el 1930 i el
1945. Són nou peces diferents que no foren concebudes com un cicle per a ésser
interpretat de forma contínua. Heitor Villalobos vol fusionar l’estil de J. S. Bach, a qui
admirava, amb els ritmes i melodies brasilers.
No tenen les mateixes instrumentacions, cada una és per a formacions diferents, des
d’agrupacions de cambra fins a orquestrals. Per anomenar els seus moviments utilitza la
terminologia musical barroca afegint sovint un terme brasiler. La Bachianas brasileiras
nº5 (1938-1945): composta per a soprano y 8 violoncels. Es divideix en ària (“Cantilena”)
i dansa (“Martelo”).
14) ANTONIO LUCIO VIVALDI (1678, Venècia –1741, Viena)
Fou un dels principals compositors del barroc i un reconegut violinista. La seva obra més
coneguda, els concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions, són una de les
composicions més populars del repertori de música culta.
La major part dels seus concerts, cantates i música sacra va ser composta a Venècia,
però arrel de la seva publicació es va estendre per tota Europa. També es va dedicar al
món de l’òpera com a compositor i com a empresari.
Durant tota la seva vida va rebre encàrrecs de la noblesa i la reialesa de diverses corts
d’Europa.
Cap al final de la seva vida va tenir problemes amb l’església a la seva terra i va marxar a
Viena, sota la protecció de Carles VI. Malauradament no va arribar en bon moment i
quedà sense protecció. Amb la seva mort la seva música restaria oblidada fins la seva
redescoberta ja avançat el segle XX.
Va tenir una gran influència a la música del barroc. Consolidà el concert per a solista,
forma vigent encara. El seu estil és brillant, amb una gran força rítmica, contrastos sonors
molt clars i harmonies simples però suggestives. Va ser un model molt imitat pels seus
contemporanis. Bach admirava l'obra de Vivaldi i va inspirar-se en el seu model de
concert.
LES QUATRE ESTACIONS
Al 1725 va compondre aquests concerts per a violí i orquestra que descriuen escenes de
la natura amb recursos musicals. Cada concert segueix l'estructura de tres moviments,
amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids
(allegro, presto, etc.).
La textura de cada concert és variada, d'acord amb l'estació que vol descriure. Per
exemple, l'hivern és fosc, o l'estiu és molt contrastat, amb una tempesta en el seu darrer
moviment.
Vivaldi va escriure quatre sonets, que acompanyaven cadascun dels concerts. El que
correspon a la primavera és el següent, en traducció lliure:
43