període d’entre guerres.
Comença una nova etapa d’un neoclassicisme modernitzat, com li havia passat a
Richard Strauss. És una època fecunda i serena.
A punt de començar la segona guerra mundial se’n va als Estats Units on rebrà la
influència del jazz.
Stravinsky encara tenia més sorpreses, malgrat haver-se declarat enemic del
dodecafonisme i del serialisme, cap al 1953 va començar a escriure utilitzant aquestes
tècniques. Entre les obres més importants trobem les que tenen tema religiós, com El
diluvi (1962) i Requiem (1966).
El treball d’Igor Stravinsky en múltiples estils composicionals, revolucionant l’orquestració
i, pràcticament reinventant el ballet, i les seves característiques: peculiaritat rítmica,
experimentació, enginy harmònic, i una oïda àgil per a l’orquestració impetuosa i
autoritària, fan que la seva influència al món de la música fos en vida, i encara sigui, molt
considerable.
LA HISTÒRIA D'UN SOLDAT
Llibret de Charles Ferdinand Ramuz i música d’Igor Stravinsky
Al 1917 Ramuz i Stravinsky, que eren amics i vivien a Suïssa, van tenir la idea de fundar
un teatre ambulant en el qual es representessin obres senzilles pel que feia als mitjans
de transport, al muntatge i als locals on representar-les. La primera fou una obra que no
es referia a cap lloc, ni cap època concreta, basada en una llegenda ben coneguda per
tots els infants russos:
La història d’un soldat que torna a casa i no porta fusell, sinó un violí. Se'n va de permís i
pel camí troba el diable. El dimoni fa un pacte amb ell: li diu que a canvi del violí (que en
realitat representa la seva ànima) ell li donarà un llibre de màgia que el farà ric, però
haurà d’anar tres dies a l’infern per aprendre a dominar el llibre. Quan el soldat arriba a
casa seva es troba que ningú no el reconeix i s'adona que [