PIERROT A LA LLUNA | Page 41

Amb Hitler al poder la seva situació es fa molt difícil (era jueu) i a finals de 1933 se’n va als Estats Units. Allà escriu obres de gran expressivitat que denuncien la situació d’Europa, com El supervivent de Varsòvia, basat en el relat d’un supervivent d’un camp d’extermini nazi. Es dedica també a la pedagogia i té un interessant “Tractat d’harmonia”. PIERROT LUNAIRE (1912) Música d’Arnold Schönberg Poemes d’Albert Giraud 19. Serenade Mit groteskem Riesenbogen Kratzt Pierrot auf seiner Bratsche, Wie der Storch auf einem Beine, Knipst er trüb ein Pizzicato. 19. Serenata (traducció lliure Marc Rosich) Amb arquet de clau grotesca, bon Pierrot, talla que talla, com ocell, sobre una pota, va pinçant un pizzicato. Plötzlich naht Cassander, wütend Ob des nächt'gen Virtuosen Mit groteskem Riesenbogen Kratzt Pierrot auf seiner Bratsche. Crida “Prou!” Cassandre, ben fart del xerric xerric de cordes. Amb arquet de clau grotesca, bon Pierrot, talla que talla. Llavors l’instrument li roba, usant delicades armes, pren Pierrot de la camisa, i somiós, li tusta la testa, amb arquet de clau grotesca. Von sich wirft er jetzt die Bratsche: Mit der delikaten Linken Faßt den Kahlkopf er am Kragen Träumend spielt er auf der Glatze Mit groteskem Riesenbogen. Pierrot Lunaire és un cicle de 21 cançons agrupades en tres parts, compostes al 1912 sobre poemes d’Albert Giraud (1860-1929) de l’obra Rondels bergamasques (1884), un cicle basat en el personatge de Pierrot. Schönberg els va musicar sobre la traducció a l’alemany de Hartleben. Aquests poemes melodramàtics utilitzen la veu femenina com instrument amb un estil molt expressiu i quasi parlat (Sprechgesang), amb acompanyament de flauta o piccolo, clarinet, violí o viola, violoncel i piano. Cada peça té una instrumentació diferent. Aquesta obra atonal és també un retorn a la música de cambra. 12) IGOR STRAVINSKY (Oranienbaum, Rusia, 1882 - Nueva York, 1971) La figura de Stravinsky resumeix la història de la música europea del S-XX, això no obstant Stravinsky no és especialment innovador, la seva màgia és en l’ús que fa del ritme. Inicialment la seva obra és a prop del nacionalisme rus i la seva influència es nota en els seus primers ballets, estrenats a Paris, L’ocell de foc i Petrushka. La consagració de la primavera, en canvi va ser una revolució, el ritme és el motor fonamental del ballet, un ritme sincopat, rude i quasi salvatge, que no va agradar pas a tothom. Stravinsky té una nova etapa més rigorosa i austera. De les grans orquestracions per als ballets passa a obres com la Història d’un soldat (1918), per a set instruments i recitador, és l’època de Suïssa, del 41