PIERROT A LA LLUNA - Page 37

BONSAI SOBRE LA LLUNA Aquesta peça breu formava part de la banda sonora d’una obra de teatre, Invitació al somni, un collage de l’obra de Lorca, dirigida per l’Ignasi Tomàs. D’origen estava escrita per a un cor de divuit persones, guitarra i una mezzosoprano solista. El poema de Lorca és el “Romance de la luna, luna”. En Feliu s’inspira en la cançó La lluna, la pruna, de la qual però només reconeixerem les notes inicials. La versió del nostre concert és per a piano i veu. Romance de la luna, luna La luna vino a la fragua con su polisón de nardos. El niño la mira, mira. El niño la está mirando. En el aire conmovido mueve la luna sus brazos y enseña, lúbrica y pura, sus senos de duro estaño. Huye luna, luna, luna. Si vinieran los gitanos, harían con tu corazón collares y anillos blancos. Niño, déjame que baile. Cuando vengan los gitanos, te encontrarán sobre el yunque con los ojillos cerrados. Huye luna, luna, luna, que ya siento sus caballos. Niño, déjame, no pises mi blancor almidonado. El jinete se acercaba tocando el tambor del llano. Dentro de la fragua el niño, tiene los ojos cerrados. Por el olivar venían, bronce y sueño, los gitanos. Las cabezas levantadas y los ojos entornados. Cómo canta la zumaya, ¡ay, cómo canta en el árbol! Por el cielo va la luna con un niño de la mano. Dentro de la fragua lloran, dando gritos, los gitanos. El aire la vela, vela. El aire la está velando. Federico García Lorca 10) LEOŠ JANÁČEK (Hukvaldy, Moràvia 1854 — Ostrava, Moràvia 1928) Compositor txec. Durant la seva joventut va estudiar composició. Escriví música per a cor, freqüentà l’escola d’orgue i rebé la influència de Dvorak. Anà aprofundint els seus coneixements teòrics, seguint l'estètica de J. Durdik i R. Zimmermann, i buscant noves perspectives en la psicologia musical de W. Wundt i la fisioacústica de H. von Helmholtz. La intenció era trobar, de forma científica, les bases per a alliberar l'harmonia de l'engavanyament de la tonalitat. D'aquests estudis, ben aviat en sorgí la convicció que qualsevol acord pot succeir-ne un altre, independentment de les normes establertes per a la concatenació harmònica, de tal manera que la història de la música no seria sinó la història de l'adaptació de la nostra oïda a les dissonàncies en un grau cada cop més elevat. El mateix 1881 fundà una escola d'orgue, que dirigí fins el 1919. En aquesta època amplià també la seva tasca, i com a director de cor i d'orquestra interpretà sobretot autors moderns, tant txecs com estrangers. 37