PIERROT A LA LLUNA - Page 31

SCHLIESSE MIR DIE AUGEN BELDE Poema de Theodor Storm (Husum,1817 – Hademarschen,1888) Música d’Alban Berg: primera versió 1900 - segona versió 1925 Schließe mir die Augen beide Mit den lieben Händen zu! Geht doch alles, was ich leide, Unter deiner Hand zur Ruh. Und wie leise sich der Schmerz Well um Welle schlafen leget, Wie der letzte Schlag sich reget, Füllest du mein ganzes Herz. Tanca’m els ulls amb les mans, perquè tots els meus mals s’apaguen sota la teva mà. I mentre les penes, ona a ona, s’adormen, fins al darrer batec, el cor m’omples de joia. Heus aquí l’estructura de sèries dodecafòniques que feu servir Alban Berg en aquesta obra: Schlies-se mir die Au-gen bei-de mit den lie-ben Han-den zu; 3 6 10 11 5 4 0 1-P(5): 5 4 0 9 7 2 8 1 geht doch al-les was ich lei-de, un-ter dei-ner Hand zur Ruh. 9 7 2 8 1 3 6 10 11 5 4 0 9 7 2 Und wie lei-se sich der Schmerz Well um Wel-le schla-fen le-get 5 4 0 9 7 2 8 1 3 2-P(5): 8 1 3 6 10 11 wie der letz-te Schlag sich re-get, ful-lest du mein gan-zes Herz. 6 10 11 5 4 0 9 7 2 8 1 3 6 10 11 CONCERT PER A VIOLÍ IORQUESTRA “A la memòria d’un àngel” Extret del blog: http://jordicos.blogspot.com/2006/06/lltima-frontera.html El Concert per a violí, d'Alban Berg fou compost a la memòria de la filla d'Alma Mahler, Manon GropiusEl sistema dodecafònic ideat per Schönberg, mestre de Berg, sembla a primer cop d'ull una apologia de la democràcia. Cap nota no domina sobre les altres, sinó que el compositor crea una sèrie -ordenant al seu gust les dotzes notes de l'escala cromàticaque constituirà el fil conductor de tota l'obra. Berg idearà per al concert de violí una sèrie d'una fragilitat esfereïdora. La fragilitat de Manon. Fixeu-vos en les quatre notes finals, perquè la seva missió no és només fer gruix per a completar l'escala cromàtica: tenen una justificació molt ref(v)erencial, i que ens serà revelada en el capvespre del concert. Una sèrie en la frontera entre la tonalitat i la seva absència. A les acaballes del concert, l'acceptació del destí. Les quatre darreres notes de la seqüència original de Berg són les quatre primeres notes d'un cant a l'eternitat, el coral compost per Bach Es ist genug, so nimm, Herr, meinem Geist. Mal traduït: Ja n'hi ha prou, per tant, Senyor, pren el meu esperit. Una ref(v)erència al mestre. Escolteu el tema cantat pel violí solista, amb el coixí harmònic de la seqüència de Berg, i, després, en el so de vidre transparent dels clarinets -una imitació del registre aflautat de l'orgue- amb l'harmonització original de Bach. Una frontera entre el passat i el futur. 31