la música.
Es tracta de presentar una de les aportacions més clares de les avantguardes
musicals, la utilització de la veu més enllà de la melodia i portant-la als límits de
les seves capacitats expressives, en el que es coneix per Sprechgesang (cant
recitat).
En aquest cas, la peça serà cantada en català. La duresa de la música i la cruesa
del recitat demanen que el text (gairebé parlat) sigui traduït. Només així els nens
podran copsar d’alguna manera la relació que hi ha entre el recitat i el ritmes
musicals propis de la parla.
♫ 8) Schilesse mir die Augen beide versió 1925 (Alban Berg)
Dur. Aprox.: 01:40
Arranjament per a piano, cant i percussió (xilòfon).
Alban Berg va musicar el mateix poema de la peça num 4 vint-i-cinc anys després
i és justament la primera peça en què va experimentar amb el dodecafonisme que
havia après de Schönberg. De fet, aquesta peça va acabar sent l’estudi preliminar
per a la seva Suite Lírica. La seva inclusió dins el concert és perquè els nens
vegin l’evolució del llenguatge musical de la música tonal que representa la
primera versió del Lied al dodecafonisme de la peça de 1925. Amb aquest
objectiu, la cantant repetirà en aquest Lied els gestos fets vers a vers a la primera
peça, de manera que el públic, amb el component visual, també pugui entendre
l’evolució musical patida entre tots dos temes.
4.3 Intermezzo dels ocells
Breu part en què es relacionen els ocells de la primavera de Vivaldi amb els ideats
per l’Elisenda Carrasco.
♫ 9) Fragment de La Primavera de Les Quatre Estacions (Antonio Vivaldi)
Dur. Aprox.: 00:30
Violí i violoncel.
Els dos instruments invoquen breument la imitació del cant dels ocells inclòs a La
Primavera de Vivaldi. Es tracta d’una cita directa del barroc perquè faci contrast
amb les solucions i visions més arriscades de Messiaen.
♫ 10) La nit dels ocells (Elisenda Carrasco).
Dur. Aprox.: 02:00
Aquesta peça constitueix un homenatge a Olivier Messiaen i la seva obra.
La cantant invoca alguns dels cants dels ocells abans que els instruments el
toquin i un per un va etiquetant-los amb els seus noms, i a més aclareix al públic
que així és com sonen els ocells a la lluna. El vol dels ocells ens porta
metafòricament a l’altra cara de la lluna.
12