En aquesta peça el ritme és propi de la música funky. Hi ha cinc
sonoritats diferents i s’incorporen progressivament. L’esquema us
pot ajudar a seguir l’estructura. Cada columna representa un temps
igual de 4 pulsacions lentes o 16 de ràpides i cada fila un instrument.
La textura senyala la incorporació de l’instrument. La regularitat
instrumental contrasta amb les intervencions de veu molt
sincopades, més imprevisibles. Tot plegat convida al moviment.
Propostes d’audició:
1.- Explicar què utilitzen els músics per a fer la música. Portar papers, bosses
de plàstic per parlar de les possibilitats del fer música.
2.- Escoltar la música i recollir les impressions a partir d’una conversa.
3.- Veure què canten i què diuen.
4.-Moure’s deixant-se portar per la mètrica i els moviments que potser els nens
tenen al cap dels joves que ballen als carrers, fins i tot, podem imitar l’estètica.
5.- Si els nens són una mica grans, els podeu donar uns “micros” i que facin de
“cantants”. Poden fer play-back intentant endevinar quan han d’intervenir.
6.- Escoltar tot intentant seguir la pulsació a sobre d’un coixí, amb el dit, la mà,
el colze,...
Creació:
1.- A partir de material de reciclar com paper, capses,.. intentar fer de músics
com els del CD i decidir una estructura simple.
2.- Provar de repetir onomatopeies ritmades que surten a l’audició, encara q YB