Glossari
Fanfara: Música tocada per trompetes o instruments de metall, de vegades acompanyats de
percussió, utilitzada en ocasions cerimonials per cridar l'atenció sobre l'arribada d'un alt dignatari,
marcar el començament d'una cerimònia pública o fins i tot com a toc de caça o militar. Com
històricament se solia interpretar amb instruments naturals, les fanfàrries es basen en notes d'una
sola sèrie harmònica (do, do ', sol', do'', sol'', si b'', do''). Sovint, les fanfarries s'han introduït en
gèneres cultes majors (òpera, simfonia, etc.).
Durant el concert Orquestra’t escoltarem:
- Paul Dukas: La Péri; Fanfàrria.
Altres exemples de fanfarries interessants per a la didàctica:
- Aaron Copland: Fanfara per a l’home corrent (1942)
- John Williams: Fanfara Olímpica i Tema (1984)
Farandola: dansa provençal d’origen antic, en la qual els ballarins formen una llarga cadena que
avança serpentejant darrere d’un flabiol i tamborí. El seu compàs és de 6/8 i el seu moviment és
viu. Té similituds amb la Gavota, la Giga i la Tarantel·la.
En aquests dossier un proposem un treball amb la Farandola de la suite núm. 2 de Bizet, tot i que
no l’escoltarem en el concert Orquestra’t.
Furiant: és una dansa ràpida i amb molts canvis d’accentuació. Prové de la zona de bohèmia.
Fou utilitzada per compositors d’origen txec, com Dvorak.
Durant el concert Orquestra’t escoltarem: Dansa eslava núm. 8 en sol menor. Furiant
Música incidental: composta per il·lustrar i reforçar el clima d’una peça de teatre. El procediment
de la música incidental ens resulta familiar avui en dia pel seu ús en el cinema.
Durant el concert Orquestra’t escoltarem:
-
Edvard Grieg: Peer Gynt Suite núm. 1 op. 46: A la casa del rei de la muntanya
Georges Bizet: L’Arlésienne Suite núm. 1 Preludi
Simfonia: Des de l’època del Classicisme (finals del segle XVIII) és una sonata per a orquestra.
Sol estar escrita en quatre moviments. Primer: ràpid en forma - sonata; segon: lent, com a tema
en variacions o lied; tercer: moviment de dansa (o scherzo a partir de Beethoven); i quart: ràpid en
forma de rondó o tema en variacions.
Durant el concert Orquestra’t escoltarem:
-
W. A. Mozart: Simfonia núm. 38 en Re major, KV 504, “Praga”, 1r. moviment: Adagio –
Allegro
Gustav Mahler: Simfonia núm. 1 en Re major, “Tità”. 3r moviment
F. J. Haydn: Simfonia dels adéus núm. 45 en fa# menor, 3r moviment
Suite: És una forma pròpia del Barroc i la constitueixen una sèrie de danses.
Suite simfònica: Al segle XIX tornem a trobar composicions musicals anomenades suites. Són
una selecció de peces procedents d’una obra incidental i transformada en una sola obra simfònica
més gran.
Durant el concert Orquestra’t escoltarem:
-
Edvard Grieg: Peer Gynt Suite núm. 1 Op. 46: A la casa del rei de la muntanya
Georges Bizet: L’Arlésienne Suite núm. 1 Preludi
Dossier pedagògic Orquestra’t
60