La seva amistat amb escriptors de Noruega, com Ibsen i Björnson, fa que Grieg posi música a
molts dels seus poemes i obres de teatre. Les seves composicions són com a miniatures
romàntiques, - cançons, danses i peces per a piano -, en un estil melòdic planer, derivat de la
música popular.
La seva activitat com a pianista i director d’orquestra li va permetre de viatjar per tot Europa i de
conèixer els compositors més importants de l’època: Liszt, Wagner, Txaikovski, Brahms...
Quatre danses noruegues op. 35
Com la majoria de les danses de Grieg, les Quatre danses noruegues estan inspirades en
melodies populars del país. Sembla que tenen l’esperit dels hallings, danses folklòriques de les
zones rurals i muntanyoses de Noruega. Són danses en compàs binari, ballades per un sol home;
aquest ha de fer grans salts i cabrioles, per fer caure amb els peus, un barret que una noia porta
suspès damunt d’un pal, a uns 230-80 centímetres de terra.
L’opus 35 de Grieg va ser publicat l’any 1881 per a piano a quatre mans. Hans Sitt, compositor i
violinista txec, va ser el responsable de la seva orquestració. Segueixen una estructura formal de
tres parts, que en la secció central té un accentuat contrast.
Tota l’obra té una durada d’uns 13 minuts.
En aquest enllaç podeu veure / descarregar la partitura de piano a quatre mans. El fragment que
escoltarem al concert s’inicia a la pàgina 14 fins la 16.
http://imslp.org/wiki/4_Norwegian_Dances,_Op.35_(Grieg,_Edvard)
Fragment interpretat a Orquestra’t: Dansa noruega núm. 2 , Allegretto tranquillo e gracioso
S’estructura en tres parts : A – A – B - A – A. La melodia inicial té un aire popular que li atorga
naturalitat i delicadesa.
El tema A, repetit a diferents tessitures i amb diferents famílies d’instruments de l’orquestra, té
aquesta melodia:
El tema central B, apareix amb un canvi de tempo de forma espectacular i brillant, que contrasta
amb la melodia delicada del tema inicial. Aquesta part central es pot subdividir en dues que es
repeteixen de manera quasi idèntica. Quan sembla que comença una nova idea musical,
s’interromp de manera sobtada i es reprèn de nou el conegut tema A.
Dossier pedagògic Orquestra’t
51