Sobre la dansa, el coreògraf i les dues ballarines
La dansa és expressió humana a partir dels moviments del cos amb relació a una música -tot i
que també es pot ballar en silenci -. Com a art escènica que és, la dansa serveix per eixamplar
l’horitzó de possibilitats de l’experiència humana, esdevé un camí cap a la llibertat de l’expressió
corporal. Cada ball és un món on descobrim els altres i a nosaltres mateixos amb una altra
mirada. Ballar és una manera de mostrar-se als altres i d’explorar el món d’un mateix.
La dansa en el concert simfònic Orquestra’t, representa una manera única de posar moviment a la
música; fa que deixi de ser monolítica per passar a tenir tres dimensions; li aporta frescor i
versatilitat (Sebastián García Ferro).
El coreògraf és un professional que a partir d’una idea, o una música, i mitjançant el moviment i
l’espai, crea la forma i les emocions d’una dansa amb o sense significat.
Sebastian García Ferro és coreògraf, professor d’improvisació de dansa contemporània, ballarí i
músic. Argentí, resideix a Barcelona des de l’any 2005, ha realitzat nombroses coreografies
d’espectacles per a infants, joves i ballarins professionals a Argentina, Espanya, Alemanya,
Portugal i Bèlgica. Segons les seves pròpies paraules:
La coreografia d’Orquestra´t està creada sobre la música i l’arquitectura que
proposa L’Auditori. Les dues ballarines, Cecilia i Mireia, el representen en les seves
qualitats de moviments i persones: Cecília en els angles i línees de l’espai en si;
Mireia representa allò que hi ha dins d’aquest espai, aire, música i músics.
A la vegada els seus moviments seran representats per uns gràfics projectats en una
pantalla; el viatge que faran a través de les diferents obres musicals es conèixer-se,
contaminar-se, captar les qualitats de l’altra fins a coexistir; finalment, a través de la
interacció amb l’orquestra i el director, conviuran a escena, talment com ho fan el
músics amb els seus instruments.
El ballarí o ballarina és el professional que interpreta una dansa a través del propi cos. Les seves
qualitats expressives i físiques, com les tècniques, són fonamentals. Cada ballarí al llarg de la
seva formació professional va definint l’estil de dansa a que es vol dedicar: dansa clàssica,
contemporània, balls de saló, flamenc... Com més riquesa de moviments i estils es té, més
capacitat de creació i expressió es pot transmetre. Els estudis de dansa poden durar entre 8 i 9
anys i, com els músics, és un treball constant que perdura tota la vida. Tothom és capaç de
moure’s i créixer i fer dansa, però la professió de ballarí suposa un esforç corporal constant, una
gran dosi imaginativa i artística, un treball rigorós de repetició, d’escolta, de creativitat,
d’aprenentatge del propi moviment i dels altres.
Mireia de Querol
(Barcelona - 1983)
Cecília Colacrai
(Argentina -1979)
Ambdues són ballarines, coreògrafes i professores de dansa contemporània. Interessades en la investigació
i el desenvolupament del [