7.2 Serenata en Mi major per a corda op. 22. d’Antonín Dvorák
El tema A (presentat en la proposta didàctica núm. 1 com una melodia cantable) ens pot
atrapar la memòria i ajudar-nos en el reconeixement auditiu de la Serenata. Si l’alumnat coneix
la melodia, n’ha escoltat i/o cantat variacions, l’ha interpretada amb l’acompanyament
instrumental... vol dir que identifica la melodia i que de manera intuïtiva, ha fet seva l’estructura
interna que caracteritza el tema A -amb quatre sub-melodies internes molt semblants -.
Per definir l’estructura interna de la Serenata podem utilitzar 3 papers de colors diferents:
A
B
C
A mesura que la música flueix, podem anar presentant conjuntament els temes amb colors,
definint, de manera visual, la forma de l’obra:
Si l’alumnat és més gran podem demanar-los que ho facin individualment amb 3 papers més
petits damunt de la seva taula.
Si anem més enllà poden descobrir que la frase A final és més curta i acaba diferent, amb una
Coda final.
7.3 Dansa noruega núm. 2, op. 35. Allegretto tranquillo e gracioso d’Edvard Grieg
Us hem presentat una cançó inventada a partir de la melodia d’aquesta dansa. Ens ha suggerit
una lletra que anomena el compositor i fa referència a les notes musicals. També ens hem
permès una petita broma ja que el tema A té un gir melòdic que ens recorda la cançó Frère
Jacques (compàs 9 al 11).
En aquest esquema destaquem l’estructura formal de la Dansa i els instruments més rellevants
que es fan sentir per damunt de l’orquestra.
A
A
B
A
A
Diàleg entre
tota l’orquestra
És a partir de la cançó inventada on donem competència a l’alumnat perquè reconegui el tema
A i l’identifiqui en l’esquema formal: A – A – B – A – A. Els instruments musicals que
sobresurten per damunt de l’orquestra són els que donen riquesa i contrast a l’obra.
Dossier pedagògic Orquestra’t
30