ORQUESTRA'T - Page 26

Us proposem escoltar diferents músiques d’Orquestra’t. Cada alumne, en un full de paper i amb uns llapis de colors, procurarà imprimir / dibuixar el seu nom i cognoms amb l’expressió, ritme i caràcter que la música l’inspiri. El resultat, segons les músiques escollides, serà un traç del propi nom més rodó i ondulat, (potser en escoltar les músiques de Lamote de Grignon, Dvorák, Mozart...), o un traç més punxegut i trencat (potser escoltant les obres de Varese, Bizet...). Ben segur poden sorgir traços enriquits amb qualitats i característiques mixtes, perquè la riquesa de la música i la varietat artística de l’alumnat ho possibilitaran. 7. Escoltar la música i trobar elements que l’organitzen La motivació envers l’escolta musical pot partir de moltes i variades direccions: cançó, moviment, conte, dansa, repte d’observació auditiva, coneixement d’un detall històric, descoberta dels instruments que interpreten un motiu conegut, un acompanyament rítmic – melòdic, lectura musical, instrumentació superposada d’instruments Orff... i la comprensió dels elements que configuren l’obra, allò que coneixem per la captació de la forma musical. La captació de les formes musicals per part de l’alumnat suposa una acció intel·lectual complexa: cal el reconeixement memorístic que el situï dins el devenir del discurs musical, necessita d’una concentració i atenció mentals aconduïdes pel docent. Aquest treball ha de ser tractat des de totes les edats; amb l’alumnat més petit haurà pot ser guiat amb imatges, accions, moviments... que el portaran progressivament a la comprensió intel·lectual de la forma musical. En el concert Orquestra’t hi ha fragments musicals que contenen estructures clares: variació, cànon, repetició i estructura ternària (ABA) Per ordre d’interpretació durant el concert proposem ajudeu a entendre la forma musical d’algunes aquestes obres: 7.1 L’Arlésienne. Suite núm. 1 Preludi de Georges Bizet Tema inicial: la família de corda fregada exposa el tema de forma enèrgica. 1a Variació: escoltem la melodia interpretada pel clarinet; l’acompanyen delicadament altres instruments de vent fusta. 2a variació: tota la família del vent fusta recupera l’energia i la marxa del tema principal; els acompanyen les cordes, a manera tremolo animat. Hi destaca la caixa redoblant. 3a variació: els violoncels, interpreten el tema amb molta elegància, transportant-la a la tonalitat major; els acompanyen les trompes i els fagots -fent marcats tresets-. 4a variació: tota l’orquestra recupera el tema amb energia; prenen protagonisme la caixa, marcant decididament el tempo, i els instruments de vent metall. La cançó popular, coneguda per l’alumnat (presentada en la proposta didàctica nú K