ORQUESTRA'T - Page 19

En mirar - escoltar la música de la simfonia, (sense saber la solució que va utilitzar el compositor), comparar si era una de les actuacions que havien aportat; entendre que hi poden haver moltes respostes, i que Haydn va donar-ne una. Poden inventar-se un nom a la Simfonia i posteriorment conèixer el que li han donat: dels adéus. Durant el concert l’alumnat estarà expectant i entendrà allò que passa a l’escenari: pot retratar visualment quins són els instruments que van desapareixent cada vegada, pot preveure quin seran els últims en deixar l’orquestra, pot divertir-se mirant la cara de sorpresa que farà el director.... 3. Dirigir una orquestra i expressar-se amb el moviment: jocs amb la batuta Dirigir és un exercici lliure que si es porta a terme en un ambient i una escolta idonis, pot resultar molt musical! Jugar amb el gest i una batuta a fer de director/a d’orquestra, és una activitat recurrent a les aules i fins i tot en vídeos a la xarxa; n’hi ha que mostren infants que segueixen amb tot el cos els contrastos de la música, talment autèntics directors... Un altre joc és: endevina qui dirigeix. Suposa que un infant surt fora de l’aula, metre tot el grup -classe es posa d’acord en qui serà el director/a. Quan el grup el té, entra l’alumne; es posa una música (qualsevol de les del concert Orquestra’t) i tothom es posa a imitar el director escollit; aquest fa un gest de tocar un instrument (tan bé com sigui possible!). Cada vegada que el director canvia de gest, la resta del grup classe ha de canviar. El joc finalitza quan el que para endevina qui dirigeix. En acabar, podem demanar que amb un gest ens mostrin quins instruments han imitat; la memòria pot jugar un paper important. La música que proposem en aquesta activitat a l’aula és la Dansa eslava núm. 8, Furiant de Dvorák. L’hem escollida perquè té una estructura molt clara i és una música amb molts contrastos, que permet una direcció orquestral atenta i enèrgica. Amb aquesta dansa proposem el joc: passa’m la batuta! La primera vegada que escoltem la música, i amb l’ajut de la mestra, posarem un gest de direcció a la frase Furiant (F), la més repetida de la dansa,. Quan sona una variant (V) pararem el gest i escoltarem: F V1 F V2 F V3 F Transició F V1 F V2 F V3 F Coda Calma Calma f Quan el grup reconeix la frase F (furiant), donem una batuta a un alumne (per exemple, un pal d’un cobert xinès); aquest es posarà davant del grup i dirigirà sols una frase F. En acabar, passarà la batuta a un altre company/a de la classe i aquest es posarà a dirigir en el moment just que torni a sonar la frase furiant F. L’anticipació és un factor important de l’escolta; l’alumne i nosaltres com a oients, aconseguim satisfacció intel·lectual quan som capaços de seguir i preveure les intencions del compositor. Quan s’ha interpretat i comprès el joc de la batuta, -i en una altra ocasió -, poden tornar a escoltar la dansa eslava i entendre el musicograma que us presentem. El traç dibuixat té relació amb les representacions gràfiques mostrades durant el concert a la pantalla gran; també té un nexe d’unió amb les propostes didàctiques números: 4 i 6, i en les imatges que es presenten al programa de mà. Dossier pedagògic Orquestra’t 19