OCELL DE FOC | Page 22

Grainger Stravinsky (Rússia, 1882-1971) Neix a Oraniembaum, un poble a les afores de San Petersburg (Rússia), al bell mig d'una família de músics; el pare era cantant d'òpera i la mare tocava el piano. Fascinat per la música des de ben petit acompanyava al seu pare al teatre i gaudia de les representacions. Després es passava hores tocant el piano, interpretant les músiques que havia escoltat. Els seus pares no el van deixar matricular-se al Conservatori de Música i va estudiar a la universitat de Dret, tot i que ell no volia ser advocat. Allí conegué al fill de RimskiKórsakov, qui li presentà el seu pare. Rimski-Kórsakov li va donar classes particulars i el va encoratjar a dedicar-se a la música. Les seves composicions van tenir molt èxit entre el públic, deixant fascinat a l'empresari i director de la Companyia de Ballets Russos de París, Seguei Diàguilev. Aquest li va encarregar les músiques pels seus ballets, obres que el van fer molt famós i el van portar de gira per tota Europa: L'Ocell de foc, Petroushka, La consagració de la Primavera... En esclatar la Primera Guerra Mundial Stravinski abandona Rússia i emigra a Suïssa. Són temps difícils per l'art, escriu peces per a grups de cambra com La història d'un soldat, però el públic no és molt nombrós. En acabar la guerra marxa a París, on coneix Maurice Ravel, Claude Debussy, Manuel de Falla, Giacomo Puccini, Pablo Picasso, Henry Matisse... Són anys feliços, torna a fer gires per tot el món, fins i tot visita Catalunya i queda impressionat per la tenora. Però al 1939 mor la seva filla gran i la seva dona. Amb una afecció pulmonar i la previsió d'una segona guerra es trasllada a Estats Units. Allí acollí a molts artistes que emigraven d'Europa, es tornà a casà i escrigué tot tipus de música: jazz, òpera, música cinematogràfica, música simfònica, ballets... Morí a Nova York a l'edat de 90 anys, tot i que va voler ser enterrat a Venècia, al costat del seu gran amic Serguei Diàguilev. 23