Mireu els meus ànecs,
fan un capbussó,
el cap dins de l'aigua,
no tenen cap por.
Mireu els meus ànecs,
juguen amb el fang,
piquen amb les potes,
fan un bon xip-xap.
Mireu els meus ànecs,
corren en el prat,
busquen entre l'herba,
s'han ben atipat.
Mireu els meus ànecs,
dormen al paller,
el cap sota l'ala,
noi, que s'hi està bé!
Escoltar la diferència entre la melodia cantada amb corxeres (com es
mostra a la partitura) o amb corxera amb punt i semicorxera (com a
l'audició). Cantar-la i picar el ritme de les dues maneres. Tenir en compte
que a l'audició no es repeteix la segona frase
Composar una música partint del motiu d'una cançó tradicional (tema A) i
intercalant un tema B inventat, tal i com hem escoltat a l'audició
Buscar altres músiques inspirades en cançons tradicionals
5. Zequinha Abreu: Tico-tico no Fubà
Introducció:
Escrita l'any 1917, el Tico-tico és una de les composicions brasileres de més èxit arreu
del món.
És una música popular anomenada “choro”, o popularment “chorinho”. Malgrat el seu
nom, que traduït vol dir plor, és un gènere de ritme viu que es caracteritza pel seu
virtuossisme. Amb més de 130 anys d'existència, es considera la primera música popular
urbana de Brasil.
La traducció del seu títol seria “Tico-tico a la farina”, tico-tico és el nom d'un ocell H^ X