OCELL DE FOC | Page 11

 Buscar dos quadres molt diferents i improvisar una música per cada un amb instruments de percussió (tots junts o per grups).  Parlar de la família dels saxòfons (origen, família, tipus, embocadura,..) i veure que són una família molt nombrosa dins la banda.  Entonar la melodia i reconèixer-la cada vegada que l'escoltem en l'audició. 3. Stravinsky: L’Ocell de foc Introducció: Igor Stravinsky tot i estimar la música des de ben petit, professionalment va dedicar-s'hi força tard, ja que va estudiar i llicenciar-se en Dret. Als 27 anys, i sota la insistència del seu professor Rimski-Korsakov, va estrenar dues de les seves primeres obres: Scherzo fantàstic i Focs artificials. El públic va quedar fascinat, i entre ells Serguei Diàguilev, el director de la Companyia de Ballets Russos de París. Així va ser com aquest va demanar-li que composés la música per un dels seus ballets basat en un conte tradicional rus: L'Ocell de foc. En mig any la jove promesa ja havia escrit l'obra, que es va estrenar el 25 de juny de 1910 a París amb un èxit aclaparador, fent gira per tota Europa. Stravinsky viatjava amb la companyia mentre anava composant altres músiques i ballets com Petroushka i la Consagració de la primavera. L'argument de L'Ocell de foc narra la història del príncep Ivan Zarevich, qui persegueix un meravellós ocell daurat encès en flames. Després d'una llarga persecució Ivan aconsegueix atrapar-lo, però commogut per les súpliques de l'ocell el deixa en llibertat. Aquest agraït li regala una de les seves plomes màgiques, dient-li que només tindrà que agitar-la perquè ell vagi en la seva ajuda. És de nit i sense adonar-se la persecució els havia portat fins als dominis de Kastxei l'Immortal, un temut semidéu que ha convertit en pedra a dotze cavallers i ha embruixat a tretze princeses que durant el dia són estàtues i tant so