Després es van fertilitzar embrions in vitro amb els espermatozoides de les mostres, tant les espacials com les terrestres, que es van gestar en ratolins. La ràtio de naixements va ser pràcticament igual en tots dos casos i els ratolins que van néixer l'esperma espacial estaven sans. Tots els descendents van créixer normalment fins a l'edat adulta i van tenir una fertilitat normal, com les ventrades terràqüies. "Els danys a l'ADN no van ser greus i van poder ser reparats quan es van fertilitzar per la capacitat dels ovòcits", explica a Matèria Wakayama. Per tant, podríem obtenir fills normals. Però la seqüenciació del seu ADN va mostrar petites diferències genòmiques entre els descendents derivats d'espermatozoides de l'espai i el grup de control.