metal.lics - Page 28

6.2. Gèneres i formes musicals Ragtime És una música composta essencialment per al piano, sense improvisació, que té elements de la música romàntica del segle XIX, de les marxes (desfilades festives i militars) i de la polca. Tot i que té moltes característiques del jazz, com la utilització constant de síncopes i la utilització del model de “call and response”, no es considera pròpiament jazz, precisament per aquesta falta d'improvisació. Tot i això, moltes de les seves melodies han servit més tard per improvisar-hi jazz. El que té d'essencial és el contrast entre una línia de baix de ritme simple i enèrgic (mà esquerra del pianista) i una línia melòdica sincopada (mà dreta del pianista). Jazz fusió Des dels anys 40, el jazz ja havia incorporat elements de la música cubana. Durant els 60, apareixen intents de renovar el jazz amb elements d’altres llenguatges musicals, principalment de la música brasilera, amb el ritme de la bossa nova, llatinoamericana i el rock (jazz-rock). Aquesta tendència discutida p