metal.lics - Page 18

Propostes didàctiques: a) Buscar cançons a on la A i la B estiguin clarament diferenciades. Un grup canta l’estrofa i l’altre la tornada. b) Dividir la classe en dos grups. El grup A es mou quan sona la seva frase i el grup B quan sona la seva. c) Cantar una cançó i cada vegada que es fa la frase A fer un moviment preestablert mentre que a la B es canta. d) Realitzar un treball de memorització musical. Fer escoltar a la mainada varies frases musicals i determinar un moviment per cada una. La mestra tocarà aquestes frases musicals barrejades amb altres melodies i ells hauran de reconèixer les seves i fer el moviment corresponent. I així, mil opcions més. e) Activitats de post-concert. Es pot recordar en quina obra la forma A-B hi era explícita i quins moviments s’hi realitzaven. Un cop ja s’ha recordat (vals-charade de H. Mancini. Frase A asseguts a les cadires, tret del que exposa la melodia, i frase B volten les cadires) es pot utilitzar la mateixa coreografia per una cançó que els nens ja coneguin i que respongui a l’estructura A-B. Cada mestra/e ho pot adequar a la seva realitat: Per exemple: un grup classe la canta i l’altre grup fa els moviments, els que fan els moviments són els mateixos que canten, es fa una audició de la melodia i es canvien els moviments ... La fuga Considerant que la fuga té certes similituds amb els cànons podríem començar a introduir aquest concepte a partir d’algun cànon que ja coneguin. Seria interessant començar amb un cànon de dues entrades i de mica en mica anar-ho ampliant cap a un cànon de més entrades. Propostes didàctiques: a) Dividir la classe en tants grups com entrades tingui el cànon. Cada vegada que entra un grup es pot fer algun senyal visual perquè quedi més clar. Des d’aixecar un cartell a fer un petit moviment corporal. b) Ara els encarregats de fer les entrades del cànon seran petits grups (de dos o tres persones). Cada grup busca una petita coreografia adequant el moviment al començament de l’entrada del cànon. En fan una mostra al grup classe. c) Un cop ja s’han practicat diferents cànons, s’explica a la mainada el concepte de fuga (veure annex al punt 6. vocabulari i glossari). A partir d’aquí, i en relació al concert, es pot fer un treball de llenguatge musical a partir de la partitura de la fuga en fa menor que sentiran al concert. Cada mestre, coneixedor dels alumnes que té ho podrà adaptar a la seva realitat. Així doncs, els més petits, per exemple, podran llegir el tema del subjecte i els més grans ja podran llegir la partitura general on s’observa que el tema del subjecte passa d’instrument a instrument. (veure partitures a l’annex) 17