Propostes didàctiques:
a) Buscar cançons a on la A i la B estiguin clarament diferenciades. Un grup canta
l’estrofa i l’altre la tornada.
b) Dividir la classe en dos grups. El grup A es mou quan sona la seva frase i el grup B
quan sona la seva.
c) Cantar una cançó i cada vegada que es fa la frase A fer un moviment preestablert
mentre que a la B es canta.
d) Realitzar un treball de memorització musical. Fer escoltar a la mainada varies frases
musicals i determinar un moviment per cada una. La mestra tocarà aquestes frases
musicals barrejades amb altres melodies i ells hauran de reconèixer les seves i fer
el moviment corresponent. I així, mil opcions més.
e) Activitats de post-concert. Es pot recordar en quina obra la forma A-B hi era
explícita i quins moviments s’hi realitzaven. Un cop ja s’ha recordat (vals-charade de
H. Mancini. Frase A asseguts a les cadires, tret del que exposa la melodia, i frase B
volten les cadires) es pot utilitzar la mateixa coreografia per una cançó que els nens
ja coneguin i que respongui a l’estructura A-B. Cada mestra/e ho pot adequar a la
seva realitat: Per exemple: un grup classe la canta i l’altre grup fa els moviments, els
que fan els moviments són els mateixos que canten, es fa una audició de la melodia
i es canvien els moviments ...
La fuga
Considerant que la fuga té certes similituds amb els cànons podríem començar a
introduir aquest concepte a partir d’algun cànon que ja coneguin. Seria interessant
començar amb un cànon de dues entrades i de mica en mica anar-ho ampliant cap a un
cànon de més entrades.
Propostes didàctiques:
a) Dividir la classe en tants grups com entrades tingui el cànon. Cada vegada que
entra un grup es pot fer algun senyal visual perquè quedi més clar. Des d’aixecar un
cartell a fer un petit moviment corporal.
b) Ara els encarregats de fer les entrades del cànon seran petits grups (de dos o tres
persones). Cada grup busca una petita coreografia adequant el moviment al
començament de l’entrada del cànon. En fan una mostra al grup classe.
c) Un cop ja s’han practicat diferents cànons, s’explica a la mainada el concepte de
fuga (veure annex al punt 6. vocabulari i glossari). A partir d’aquí, i en relació al
concert, es pot fer un treball de llenguatge musical a partir de la partitura de la fuga
en fa menor que sentiran al concert. Cada mestre, coneixedor dels alumnes que té
ho podrà adaptar a la seva realitat. Així doncs, els més petits, per exemple, podran
llegir el tema del subjecte i els més grans ja podran llegir la partitura general on
s’observa que el tema del subjecte passa d’instrument a instrument. (veure
partitures a l’annex)
17