•
Reconeixement auditiu, el reconeixement auditiu s’anirà adquirint amb el temps.
Primer, s’han d’escoltar passatges com a instrument solista i identificar el seu
timbre, parlar-ne, descriure’l, explicar quines sensacions ens ha transmès ... i de
mica en mica hem d’acostumar al nen/a a escoltar aquest instrument en diferents
agrupacions instrumentals: duets, trios, quintets, orquestra ... és important observar
que a vegades el mateix instrument pot fer el paper d’acompanyament o la funció
de baix –paper habitual de la tuba- o bé ser l’encarregat de fer la melodia.
• Família a la qual pertany, és important remarcar que tan pertany a la família de
vent-metall com a la família dels aeròfons de broquet. Els primers tractats
d’organologia –ciència dels instruments musicals- apareixen a partir del segle XIX.
És, però, en el segle XX quan la classificació es fonamenta en els principis
acústics. El 1914, E. Hornbostel i Curt Sachs elaboren l’ordenació que, per la seva
lògica i exactitud és, d’aleshores ençà, acceptada universalment.
IDIÒFONS: Objectes fets d’una matèria que ressona per ella mateixa. Ex: cascavells,
triangle, cròtals, castanyetes, espasí ...
MEMBRANÒFONS: El so es produeix per una membrana en tensió. Ex: bongos,
simbomba, pandero ...
CORDÒFONS: Són els instruments amb cordes tibades entre dos punts i fixades sobre
un suport. Les cordes poden ser: pinçades (dits, plectre...) fregades (mà, arc...)
percutides (baquetes, martellet...).
AERÒFONS: Són els instruments per mitjà dels quals es