l’acompanya és l’element que permet produir en el xerrac el so que desitgem
obtenir. El fantasma ens suggereix la similitud del so del instrument amb el so
que associem als fantasmes i, a la vegada, ens recorda la presentació
misteriosa que el músic fa d’aquest instrument. (La flauta màgica - Dies
bildnis ist bezaubernd schön)
7. Una mare fantasma bressolant el xerrac: en l’escena veiem la cantant
que simula tenir un nen en braços que bressola tot cantant