La Marina Maresme La-Marina-Maresme Abril | Page 4

4 LA MARINA ABRIL DE 2018 Després de l‘1-O: polítics empresonats o exiliats, mobilitzacions al carrer, 155 i bloqueig polític CATALUNYA El primer d’abril va fer sis mesos de l’1-O. Des de llavors, Catalunya ha vist una declaració d’independència al Parlament, l’aplicació de l’article 155 i la des- titució del govern de Carles Puig- demont, el processament de polí- tics independentistes que estan en presó preventiva o a l’estranger i unes eleccions a finals d‘any amb una participació històrica. Sobre la taula s’ha posat el nom de tres candidats a una investidura que encara està políticament bloque- jada i que té en el 22 de maig la data límit. Més enllà però, de la branca políticoinstitucional i ju- dicial, l’1-O va obrir una etapa també de mobilitzacions a l‘alça. El sobiranisme ha convocat al car- rer protestes contra les càrregues policials de l’1-O i contra els em- presonaments, de forma sostin- guda. I tot i que en menys ocasi- ons, també els constitucionalistes s‘han fet sentir en manifestacions a Barcelona. Una de les primeres reacci- ons a l’1-O, va arribar dos dies després, el 3 d’octubre. Una jor- nada de protesta sota el concepte d’“aturada de país”, amb concen- tracions massives en pobles i ciu- tats -700.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, a la tarda a Bar- celona- per protestar contra les càrregues policials del diumenge. La cinquantena de talls a les car- reteres va marcar també la jorna- da. Per contra, cinc dies després, el diumenge 8 d’octubre, el centre de Barcelona es va omplir a ves- sar de manifestants a favor de la unitat d‘Espanya, convocats per Societat Civil Catalana: 350.000 persones, segons el mateix cos. La mobilització al carrer va seguir el dia 10, en què estava previst una declaració de Puigde- mont al ple del Parlament. Segons la Guàrdia Urbana, 30.000 perso- nes van seguir-ho al passeig Lluís Companys. I el doble de persones van sortir el 12 d’octubre al car- rer, però per motius contraris. Unes 65.000 persones, van xifrar els agents de Barcelona, tretze ve- gades més que el 2016. Tornen les cassolades. Foto J.M. Arenaza van cridar a una manifestació fins al consolat alemany amb 55.000 persones, segons la Guàrdia Urba- na, per protestar contra la deten- ció de Puigdemont. En paral·lel i convocats en alguns casos pels CDR, un grup de persones es van concentrar davant de les delega- cions del govern espanyol. Unes protestes que es van saldar amb càrregues policials, nou detin- guts i 100 persones ateses ferides de diversa consideració, segons el SEM. També es van produir talls a les carreteres i marxes lentes a les principals vies del país. Les concentracions a les portes dels ajuntaments han estat permanents. Foto Joan Maria Arenaza EL SOBIRANISME EN CONTRA DELS EMPRESONAMENTS Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser els dos primers dirigents independentistes que van entrar a presó. La resposta va arribar l’en- demà: aturades als llocs de treball i una concentració amb 200.000 persones, sempre d’acord amb les dades de la Guàrdia Urbana, que van encendre espelmes a la Dia- gonal de Barcelona. Però hi va ha- ver una segona manifestació, el 21 d‘octubre, que va omplir de dalt a baix el passeig de Gràcia. La xifra, 450.000. Des de llavors, com a mí- nim cada mes, l‘ANC i Òmnium Cultural han organitzat actes arreu del país per recordar els empreso- naments del 16-O. Amb la declaració de la Repú- blica al Parlament i la immediata aplicació del 155, va arribar una nova manifestació constituciona- lista a Barcelona a finals d‘octubre. Aquella setmana Puigde- mont, Toni Comín, Clara Pon- satí, Meritxell Serret i Lluís Puig van optar per quedar-se a “l‘exili” a Brussel·les, mentre que Oriol Junqueras, Carles Mundó, Joa- quim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Santi Vila, Do- lors Bassa i Meritxell Borràs van presentar-se a declarar davant de l’Audiència Nacional per rebel·lió, sedició i malversació. L’empreso- nament dels consellers destituïts va derivar en una concentració inicial a les portes del Parlament al vespre del 2 de novembre, i van començar les cassolades. Una vaga el 8-N, amb polèmi- ca i als tribunals, va acabar amb nous talls a les carreteres i a les vies de l’AVE a Sants i Girona i més concentracions a diversos punts del país. Les entitats sobi- ranistes van tornar a convocar al cap de tres dies, l’11-N. I d‘aque- lla manifestació en va sortir la convocatòria de l’ANC i Òmnium per a una altra jornada, aquest cop als carrers de Brussel·les, el 7 de desembre. La policia belga ho va xifrar en 45.000 manifestants. Feia pocs dies que havia co- mençat la campanya electoral i que havien sortit de la presó Mundó, Romeva, Turull, Rull, Bassa i Borràs, després de pagar 100.000 euros de fiança cadascun –Santi Vila i Carme Forcadell van sortir-ne al cap d‘un dia després de pagar la fiança inicial. I tam- bé a principis de desembre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir retirar l‘ordre de detenció europea que havia demanat la jutgessa de l’Audièn- cia Nacional Carmen Lamela al novembre i que havia dut Puig- demont, Ponsatí, Puig, Serret i Comín a comparèixer davant de la justícia belga. Pancartes i llaços grocs arreu. Foto J.M. Arenaza I en aquest context van arri- bar les eleccions del dijous 21-D, convocades pel president del go- vern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l‘article 155. Es va re- gistrar una participació històr